Skip to main content

Full text of "Joan Blancas : tragèdia en quatre actes i en vers"

See other formats


/. Ubach 1 Vinyeta 



Joan 



Btancas 



Tmgedía en Quatre actes 



Banauía i Duràn, - Jmp-ressars 



Dugués VeSSeteS fi^ Camr Baquena, 20:''Barcetana 



JOAN BLANCAS 



JOAN BLANCAS 

TRAGÈDIA EN QUATRE ACTES I EN VERS 

OpiGINAL DE 

F. UBACH I VINYETA 

(MESTRE EN GAY SABER) 

Premiada en los Jocs Florals de Barcelona de 1879 

Estrenada amb brillant èxit 
en lo "Teatre Català", instalat en lo Teatre Romea, 
la nit del 12 Febrer de T any 1880 



QUARTA EDICIÓ 



CASA EDITORIAL DE TEATRE 
60NAVÍA l DURAN = Impressors = BOQÜERÍA, 20 
BARCELONA - 1917 



A En Joan Montserrat i Archs 
Sabi literat, ferm catalanista i constant amic 



Benvolgut meu: 

Portar la Tragèdia Catalana a la escena, ha estat 
lo fi que m'ha mogut a escriure aquesta obra que, 
com tú sabs, tenia tant temps hà pensada i mai me 
resolia a portar a terme, faltat de suficient estímul 
per a empendre un treball d'aquesta naturalesa; més 
lo públic certamen obert aquest any per la nostra 
patriòtica Diputació, ha vingut a revivar mon decai- 
gut entusiasme i... aquí tens la realització d'aquells 
projectes de que havíem parlat tantes voltes. 

Bona o dolenta, lo teatre català té des de avui una 
tragèdia, i catalana, no solament per la llengua en 
que està escrita, si que també per Tassumpte, i si no 
m'ho prens a vanitat, te diré que per la forma i tot, 
ja que no descuidant en aquesta les condicions que 
son imprescindibles en una obra teatral perquè sia 
representable i més o menos adepta al públic de 
nostres dies, he procurat quan he sabut donar-li 
caràcter propi, portant l'acció i dibuixant los perso- 
natges de conformitat amb la manera de sentir, de 
pensar i de obrar de la gent de la nostra terra, que, 
en general, i de molts segles, és apassionada i cons- 
tant en ses apreciacions i en sa conducta, com 
enèrgica en los fets i breu en la paraula. 



677336 



- 6 ~ 



Poc m'he cuidat de que aquesta obra s'inquibís 
en les regles i preceptes d'una determinada escola, 
perquè sempre m'he trobat estret dins la rutina. Pre- 
nent lo que m'ha semblat bò i m'ha convingut del 
classicisme i del romanticisme, sols m'he preocupat 
en ser Uògic en los fets que constitueixen l'assumte 
de l'obra i son desenrotllament, elevat en les pas- 
sions i les mires dels personatges, i natural i concís 
en la manera de fer-los-hi expressar, cregut de que 
per aquest camí podríem tal vegada arribar a tenir 
un teatre que fós català per alguna cosa més que 
per lo llenguatge. 

Concretant-me a l' assumpte de l'obra, dec dir-te 
quel tràgic epissodi del siti de Perpinyà, és encara 
tingut per molts historiadors en tela de judici, i per 
los que'l donen per verídic, és contat de diferentes 
maneres. Jo he pres de la narració de cada hu lo que 
més ha correspost a mon propòsit, i si bé no he dei- 
xat de conèixer lo delicat que era escriure sobre un 
assumpte igual o molt semblant, encare que no'l 
mateix, el d'una altra obra del teatre castellà, per 
cert de primera ratlla, no he vacilat per això ni un sol 
moment en ma arriscada empresa, perquè sobrant- 
me bona voluntat, podré haver-me quedat més avall 
en la escala de l'art, però he volgut ser original a 
tota costa i, si no 'm cega el desig, me sembla que 
ho he lograt. 

Per a acabar, sols te prego vulguis veure en la 
dedicatòria d' aquesta obra, una proba més de la 
bona amistat que 'Is pares ens llegaren, i jo voldria 
que, primer lo Consistori dels Jocs Florals i després 
lo públic dels nostres teatres, me probessen no ser 
indigne de tii ni de ton amic, 

Francesc 



2 Febrer de 1S79 



REPARTIMENT: 



(iUIDONA. Nora de Joan Blancas. 20 anys: Tant 
per lo natural afecte que porta al marit, com 
pertrovar-se encare a l'any del nuviatge, no 
concebeix puga haver-hi estimació més gran 
que la merescuda per lo seu marit i se subleva 
contra tot lo que a aquest impuls del seu cor 
no correspòn , . , . . . D. ^ Mercè Abella 

JOAN BLANCAS. Cònsol de Perpinyà. 70 anys. 
Caràcter ferm i dreturer en qui'l sentiment no 
ofusca mai la raó, preferint sempre en lo servei 
del seu càrreg lo bé comú a l'interès particular 
per més propi que li siga. A causa de l'edat 
s'apoia en una crosseta, i vesteix de ciutadà, 
posant'Se algunes vegades, demunt lo tratjo 
usual la gramalla consular . . D. Iscle Soler 

lOANíC. Espòs de Guidona. 25 anys. La pàtria, 
la elegida del seu cor i lo carinyós respecte que 
sent per son pare, combaten fort i seguidament 
dintre son cor; més les severes màximes del 
genitor son per ell lleis ineludibles i rí accepta 
el cumpliment, sense discutir-les, ni dubtar de 
son valor moral D. F. Füèntes 

RAMON. Germà de Joanic. 30 anys. Vesteix de 
ciutadà, però armat, en raó de les circumstan- 
cies. Lo més ardent patriotisme reina en son 
cor; més la gelosia que l'amor de Guidona i 
Joanic desperta en ell, lo fa vacilar a voltes, lo 
desvia del bon cami i l' empeny a la desespera- 
ció i al fatalisme . . D. Hermenegild Goüla 

GUILLEM. Pare de Guidona. 65 anys, i vesteix 
de ciutadà. ídol al qual rendeix cega adoració 
és també per aquest la pàtria, mentres la mà 
de la sort no mou en ell la fibra de cap senti- 
ment més Íntim; però quan aquest cas arriba 
no pot preferir res a lo que a sa filla atany 
i ho sacrifica tot al logro de la felicitat 
d'aquesta .D. Andreu Cazürro 



DESCATLLAR. Cavaller de la cort del Rel 
d' Aragó. 40 anys i vesteix tratjo de guerra. 
Naturalment intolerant amb lo que a son 
veure tendeix a rebaixar la persona del Rei 
i a aixecar la ciutadania al nivell de la 
poblesa D. Joaquim Pinós 

ROMA. Home del poble; vesteix pobre i va ar- 
mat D. Lleó Fontova 

GÏLO. Criat d' en Blancas . . » Feliu Baró 
HOME L Vestit a la menestrala. » Emili Casas 
HOME 2. Com l'anterior ...» A. Serraclara 
U!^ CONSUL. Amb gramalla, » J. Sarriera 
UN CENTINELLA. De soldat, amb corassa i capell, 
Consuls, Homes i dònes del poble. Soldats. Escu- 
ders, etc. 



Època de V accióy 1475 



V autor d' aquesta obra se complau en fer públic 
son agraiment al senyor Fontova, per haver-se en- 
carregat d'un paper insignificant i en el qual ha 
tan ajudat al bon èxit de l'obra. 



La magnífica decoració del quart acte, que repre- 
senta les muralles i el castell de Perpinyà, és degu- 
da als reputats pintors escenògrafs senyors Urgellés 
i Moragas. 



Ningú podrà traduir, representar, ni reimprimir aques- 
ta obra sens permis dels hereus de V autor. 

La Societat d'Autors Espanyols és V encarregada 
del cobro dels drets de representació. 



ncesc Ubach i Vinyeta 



ACTE PRIMER 



Saló d'ingrés de la casa d en Joan Blancas. A 
dreta i esquerra, en primer terme, finestrals, i més 
cap al fons, portes que donen a r interior, Alfons, 
porta gran amb replà exterior, que és lo terme de la 
escala de pedra, amb barana de la mateixa, artisa- 
da, que baixa al pati de la casa. Entre' l finestral i 
la porta de V esquerra, una paperera amb llibres, i 
penjada sobre una bandola; entre les dues obertures 
de la dreta, un triptic gòtic amb reclinatori de no- 
guera. Quadres i bancals amb espatller als costats 
de la porta del fons, idevant de la paperera, més cap 
al centre de V escena, una taula voltada de tambo- 
rets; en lloc convenient, una panòplia. Es a la tarde. 



ESCENA PRIMERA 

GUIDONA, lOANIC, GuiLLÈM / GiLÓ 

(Los tres primers formen grupo a V esquerra. Guillem en- 
senyant a Joanic la posició i punteria de la ballesta, ti- 
rant a una rodella plantada devant la porta de la dre- 
ta. Güidona, apoiant-se de mans a la taula que estarà 
intermèdia entre ella i els tiradors, s'abalansa per a 
seguir la visual que aquestos prenen, Giló, al centre, 
esperant Vèxit del tret que van a tirar. 

Guillem Cerca bé la visual, 

calcula'l que baixa, i mira 
la distancia. 



- 12 - 



loANic )a està. 

Guillem (Joanic dispara.) Tira. 
GuiDONA hrrada. 
<7iLÓ Ha fet tort~i alt. 

Joanic jBa, ba, bal jo no he nascut 

per soldat, i en và m'esforço; 

prou que apunto i prou que'm torço, 

però, rès, és temps perdut. 
Guillem Poca paciència, 
Joanic Bé, sí, 

per això no'n tinc ni gota. 
Guillem Per festejar la xicota 

bé'n tenies, 
GuiDONA Oh, per mí; 

, no calia més que no. 

A més, ell, de la ballesta 

(iquè'n farà? 
GiLÓ Es un' eina, aquesta, 

qúe r entendre-la ès molt bò. 
Guillem íQuè fóra de Perpinyà 

avui, si dins no tingués 

a la flor dels ballestés? 
Joanic Treu allò i te'n pots anà. 

( A Giló que treu la rodella i se l'endú a dins.) 
Guillem iPobrevila! 
[oANic <iQué us creièu 

que'l francès la guanyaria? 
Guillem Que temps ha que la tindria. 
GuiDONA Ai, verge de Font Romeu, 

no permetèu semblant cosa. 
loANic No't doni això cap feresa, 

que la gent perpinyanesa 

és ferma i és coratjosa, 

i no entrarà cap francès 

a vila, tinguem o no 

ballesters, que molts, com jo, 

sens d'armes entendre'n res, 

saben la pàtria defendre 

de mil diverses maneres, 

com diuen clar les banderes 

que fa poc los vàrem pendre. 
Guillem Més, sempre aquell qui més sab 

de son guany més profit logra. 
Joanic No he nascut per soldat, sogre. 
GuiDONA Ben dit. 
Guillem Vaja un altre cap. 



-~ 13 - 



Un mes ha que en siti estret 
plora Perpinyà, cativa; 
cap refors d'enlloc arriba, 
no sabem què s' ham à fet 
del Rei; lo menjà escasseja; 
tothom plany, res s'aparia... 
i vosaltres tot lo dia 
festeja que més festeja. 

loANic d Què hi farèu? No fa mig any 
que som casats. 

GuiDONA Ni cinc mesos. 

Guillem | Si encara sembleu promesos I 

lOANic i ï a vós això us sembla estrany ? 
Si no'ns estiméssim, sí 
que ho seria, però ara... 
iLi tinc que contar encara 
més coses!... 

GuiDONA (N'hi tinc de di 

jo a n'ell!... 

Guillem Doncs, vaja, endevant, 

que ja us dic fa de bon veure. 

JoANic Potse encara'm farèu creure 
que, a voler jo, en un instant 
fora la vila lliurada. 

Guillem No dic tal. 

JoANio I doncs, mirèu, 

quan siga hora, si'm troveu 
a on la brega s'hagi armada, 
i si a les hores esquiu 
vos semblo a lluitar, repteu-me, 
més ara, en braços deixeu-me, 
de l'amor que aquí'm somriu. 
iQuí sab, qui sab si la sort 
me'n deixarà gaudir gaire! 

GuiDONA £Què també 't tornes ploraire? 

Guillem Es que li fa por la mort 

JoANic jl tantai Lo que 's per mi... 

per aquesta és que'm doldria. 

GüiDONA Ai! no; jo m'anyoraría 
si't morisses. 

JOANic £ Vols dir? 

Guidona (Ingènuament.) Si. 

Companys ton pare i'l meu, 
amb dos amigues casaren, 
i a tots dos a crià'ns daren 
a una dóna a Font Romeu. 



- 14 — 



Una falda i un breçol 
de petits ja allí^ns partíem, 
i si abraçats ens dormíem, 
besant-nos nos veia'l sol. 
Primer mot que vaig apendre 
fou ton nom; com lo meu, tú, 
i per germans lo comú 
de la gent soliens pendre. 
De pocs anys, órfens de mare ^ 
també'ls dos vàrem quedar, 
i la pesta'ns les va robar! 
quedant jo sola amb mon pare; 
mes, restrenyent l'amistat 
que amb lo teu d'antic sentia, 
abdós van resoldre un dia 
viure junts en germandat; 
i a l'abric, des d'allavors, 
vivint d'una llar mateixa 
tú i jo, acabàrem per creixe 
com en un brot dues flors. 
Un sostre sols i una taula 
sempre més ens hem partit, 
del mateix pà'ns hem nodrit 
i, sens dirns ni una paraula 
d* amor, a la fi'ns trovem 
que igual desig ens convida, 
i vivim sols una vida 
i un en T altre sols pensem. 
iCòm estranyarà ningú, 
sent aixís, que t' any orés 
si per desgracia't perdés? 
(i No m'any oraries tú? 

JoANio Sí, Guidona; també jo 

sols de l'alè que respires 
i de l'amor que m'inspires, 
visc content. Cap ambició 
ni cap afany m'atormenta, 
més queU poder sempre viure 
com ara, que't veig somriure, 
enamorada i plascenta, 
i creu que'n un viure així 
tal favor lo cel ens dona, 
que jo, per ma part, Guidona, 
ja hi firmo fins a mori. 

Guillem Egoistes I 

JOANic Si que ho som. 



- 15 - 



GuíDONA Però sens volguer-ho, pare. 
Guillem Egoistes I 
JOANIC No és cap tara. 

Guillem Per tú. 

GuiDONA Estimant, n'és tothom. 

Guillem Mal d'altre jamai escusa 
lo propi. 

GuiDONA Això no és cap mal. 

Guillem Fill de casa principal, 

i entrar en combat refusa... 
JoANic No és cert. 
Guillem I quan corre al mur 

tothom. 

loANic Però deixèu dir-me. 

Guillem Ell aquí. 
JoANiG £ Voleu sentir-me? 

Guillem Si no és això, ben segur 

que egoisme no sé'l què és. 
JoANic I és clar que no. 
GuiDONA Deixa'l di. 

Guillem Per xò murmuren. (Amb intenció.) 

ToANic (Indignant-se.) ^Demí? • 
Guillem Sí. 

JoANic Bé, i deu sé algun francès! 

(Amb despreci.) 

Dos voltes, sent aquí'l Rei, 

vaig anà amb ell a batalla, 

i dues a la muralla 

m'he batut, i no sent llei 

de valentia l'estar 

derrera'l mur tot lo dia, 

digueu-me, ,ícòm lograria 

que no'm puguen murmurar? 
Gutdona No facis d'això cabal. 
] oANic I Es que'm dol I 

(A Guidona que'l vol calmar.) 
Guillem A mí altre tant. 

JoAKic £Què*sdiur 
Guillem Que si va minvant 

ton coratge. 
JoANic Doncs, fan mal. 

Guidona Sempre aixís, mai desisteix 

fins a exaltar-lo. 
Guillem Que 't dol 

(Seguint lo que deia.) 

vetllar lo mur, que a tu sol 



- 16 - 



entre tots se*t distingeix. .. 
JoANic I Visca Déu I (Exaltant- se,) 

Guillem I que no és just 

que, per ser de qui ets fill» 

a Perpinyà en son perill 

no ajudi ton bras robust. 
GüiDONA |0h, prou, prou! 

(Volent fer callar a son pare.) 
loANlc i Això s'ha dit ? 

{Llamps del celi qui aixís parlava 

té sort que no l' escoltava, 

sinó jai d'ell 1 Aquesta nit 

en refors d'Elna aniran 

cent homes d'aquí; doncs bé, 

junt amb ells jo sortiré, 

i a veure si'm seguiràn. 

A veure qui podrà dir 

demà, que ha íet lo que jo. 
GwiDONA Però... 
ToANic Cobart ! Això no, 

joUs ne faré penadir. 
Guillem Així'm plau. 
GuiDONA i On vas? 

JoANio Del pare 

lo permís a demanar. 
GuiDONA Oh, no, no. (Volent-lo aturar.) 

ToANic Deixa'm anar. 

(Joanic aparta a Guidona i se'n va pel fondo,) 



ESCENA II 

Guidona / Guillem 

Guidona £ Esteu satisfet ? 
Guillem Encara 

no del tot. 
Guidona I doncs, sabeu 

que'l que's a mí aquestes coses 

ja'm cansen. 
Guillem encara goses 

a dir ho? 

Guidona i Què us proposeu 

posant-lo d'eixa manera 
tant fóra de sí exaltat? 



- 17 - 



Guillem Que sia tant bon soldat 

com son pare a sos anys era; 
que no desmereixi en res 
de son germà, a qui tothom 
ia avui dia dona'l nom 
de flagell del camp francès; 
que siga exemple a la gent 
que'l camp enemic va a ofendre; 
que puga dir jo:'l meu gendre 
és un héroe, és un valent. 

GuiDONA iNo valdria molt més dir 
que*s bon fill i bon espòs, 
que aquestes coses que a vós 
vos sembla l'han d'enaltir? 
i A mí, què me'n pervin4rà 
de la seva valentia? 
i Si una llança me'l feria, 
qui son amor me darà? 
jL' home's deu a la familia! 

Guillem I a la pàtria. 

GüiDONA i Qui és primer 

dels dos? 

Guillem Qui l'ha menester. 

GUIDONA fol 

Guillem Ella! 
GüiDONA {Còm se concilia 

això? 

Guillem Per mi, fàcilment: 

anant a vence al francès 
i aquí retornant després 
amorós, digne i valent, 
portant al peus de l'amor, 
que a rebre'l joiosa es llança, 
les banderes de la França 
i els llorers del vencedor. 

Guidona Prou fora bonic 

Guillem Ben cert. 

Guidona Mes i qui'ns en respòn? 

Guillem La sort. 

Guidona {I si'l mataven! 

Guillem Si mor, 

com qui és haurà complert. 

Guidona i Però i jo! 

Guillem Tu ? . . . Mes i què val 

fer ara castells en l'aire I 
Ell sortirà avans de gaire 



Joan Blancas - 2 



- 18 - 



de vila, i a la senyal 
convinguda, com lo llamp 
a qui cap poder atura, 
regirarà amb sa bravura 
dels enemics tot lo camp. 

GuiDONA il tornarà! 

Guillem De segú. 

GuiDONA Es que sinó... ifora horrible ! 

Guillem No temis, serà invencible 
tant sols amb pensar en tu. 



ESCENA III 

GuiDONA, Guillem, Blancas, Ramón, 
Desoatllar / Escuders 

(Los ires darrers venen pel fondo, seguits de dos escuders 
de Desoatllar, que's queden retirats fins a seguir-lo a 
V acabament de V escena, al temps que Guillem acom- 
panya a sa filla fins a la porta de la dreta, per la que 
desapareix.) 

Ramón i Ella, sempre ella, Déu meui 

(Apart per Guidona.) 

Guillem £ Aquí en Lluis de DescatUar? (Apart.) 

Ramón Avui això ha de acabar. (Apart.) 

Blancas Senyor... 

( Invitant a DescatUar a entrar lo primer.) 

Descat. (Entrant.) Sia com voleu. 



ESCENA IV 

Blancas, Desoatllar, Guillem, Ramón 
/ els Escuders 

(Els escuders al fondo. Ramon i Guillem al costat d' en 
Blancas, però un xic més enrera, fent-Wde respecte, i 
en Blancas, que portarà un plec a la mà, continua amb 
DescatUar la conversa que a l'entrar ja venen seguint.) 
Descat. Doncs en est plec que us envia 
ho veureu tal com ho dic, 
i, com que ço'l vostre amic 



- 19 - 



Blancas 



Descat. 

Blancas 

Descat. 

Blancas 

Descat. 

Blancas 

Descat. 



Blancas 



Descat. 



Blancas 

Descat. 
Blancas 



Descat. 

Blancas 

Descat. 

Blancas 

Descat 

Blancas 

Descat. 

Blancas 

Descat. 
Blancas 



ne sento forta alegria. 
Mercès, més, de l'amistat 
usant amb vós la franquesa, 
vos dic que molta sorpresa 
l'embaixada m'ha causat. 
Si'l rei de la fe us relleva... 
Llanses devia enviar-nos. 
Si està pobre. . 

No empenyar-nos. 
No va ser per culpa seva. 
Però sí en profit. 

Revolt 
lo poble contra ell cridava 
i'l Rei, a qui l'or faltava, 
llogà al francès un estol 
de gent,. deixant-li en penyora 
lo Rosselló i la Cerdanya. 
I contra'ls seus en campanya 
va entrar amb la gent de fóra. 
I Visca Déul que aquesta acció 
al Rei ben poc galardona, 
que'l profit de la corona 
ara'l paga'l Rosselló. 
Per això és, Cònsol amic, 
que, encara que molt li costa, 
com no té la gent disposta 
per socòrreus, del fatic 
del siti Uiurar-vos vol 
i a rendius vos autorisa. 
Per això no era precisa 
la embaixada. 

No? 

Tot sol 

sabrà'l poble defensar-se, 

no faltant-li 1 Rei per rès. ^ 

Cònsol amic, molt dir és. 

Poc costarà de provar-se. 

Forau bò per capità. (Amb ironia,) 

Per més (Amb dignitat) 

Pretenciós us miro. 
A ser bon ciutadà aspiro. 
Sigueu, doncs, bon ciutadà. 
Sí tal, i sense recansa 
de que'm pugan posà a prova. 
I Vos feu vell ! 

Tinc lo cor jove. 



- 20 - 



Descat. i Sou valent 1 
Blancas Digui ho la França. 

Descat. Sí, sí, més sVl Rei aquí 
m'envia... 

Blancas A la lletra aquesta 

(La que té a la mà.) 
lo Consell darà contesta, 
i vós la rebreu de mi. 
Mentrestant, vostra és ma casa. 
Descat. Mercès mil. (Saludant.) 
(Descatllar se retira seguit dels escuders per la porta de 
la dreta, des de la qual, girant-se, torna a saludar i diu 
apartant lo derrer vers.) 

(Apart.) Orgullós és; 
més io humiliaré al burgès. 
Blamcas Al fí, de Tart de Tespasa. 

ESCENA V 
Blancas, Ramón / Guillem 



Blancas A veure si lo que ell diu 

ve en lo paper confirmat. (Llegeix.) 
Guillem Algun mal vent l'ha portat. (A Ramon.) 
Ramon Veurem. 
Blancas Seièu. i sentiu. 

(Pausa, durant la qual en Blancas guarda lo plec que ha 
llegit i'ls tres s'assenten prop la taula.) 

En siti de ferro presa, 

Perpinyà està agonejant, 

sens que puga, en sa defesa, 

de la ratlla ampurdanesa 

sorti un pas lo rei loan. 

Elna, que és font de socors 

per nosaltres, malhaurada 

també, avui plora'ls horrors 

d'una guerra a quins furors 

està a frec de sé inmolada; 

i per lo sol del comtat 

on tantes viles florejen 

en riquesa i bell estat, 
, dels francesos senyorejen 

lo villatge i la viltat. 

En và és esperar Paiuda, 

del Rei, fins d'aquí molts dies, 



- Í>1 - 



que en la dissort que ha tinguda, 

fins la cota s' ha venuda 

per armà unes companyies; 

i cada dia, cada hora 

arriba refors al camp, 

mentre '1 nostre estat pitjora... 

i la vila ja no ignora 

que avui algú ha mort de fam. 

iQuè fem, doncs? íQuè resoldríeu 

si de la vila la sort 

a les mans, com jo, teníeu? 

Digueu-me, £la entregaríeu 

a la França o a la mort? 

Digueu-me, doncs més sortida 

Déu del cel no'ns ha deixat, 

si a pactar l'enemic crida, 

£què li dem, l' honra o la vida? 

tia vila o la llibertat? 

Ramón Si viure oprès no és viure, 
com aquí tothom entén, 
jo estimo mésjmorir lliure 
que un sol moment sobreviure 
a la fè d'un jurament. 
1 doncs que guanyà o mori 
no fa molt vaig jurà al Rei, 
com qui soc penso cumpli: 
primer, perquè 'm plau així, 
després, per cumpli amb la llei. 

Guillem Del teu modo de pensar 
també soc, i no voldria 
en cap parlament entrar 
que 'n f ós obgecte el pactar 
r honra de la pàtria mía. 
Si cerca lo Rei de França 
de nostre venjar un tort. 
empunyi si vol la llança, 
i vagi a cercar venjança 
lluitant los dos reis a mort. 
I doncs que del Rei no és 
la vila, ni mai l'ha estada, 
sinó nostra, ans que pogués 
venjar-se en ella'l francès, 
voldria que fós cremada. 

Ramón També jo. 

BlaNCAS ^Vostre parer 

és aquest? 



- 22 - 



Blaíícas 
Ramón 



Blancas 
Guillem 



Guillem Ans que rendir-nos, 

lluitar. 

Podem penadir-nos... 
Morint, no hi haurà poder 
que al morir pugui envilir-nos. 
iTal volta tós no pensèu, ( Aixecant-se,) 
mon pare, en aixòM mateix? 
A seguir sols, visca Déu, ( Reprimint-se.) 
los impulsos del cor méu... 
iQixè faries? 

(Blancas va a respondre a Guillem, perols domina i 
allarga amb molta serenitat a son fill lo plec que ha 
rebut de Descatllan) 
Blancas Jo... Llegeix. (A Guillem.) 

Lo Rei, de la fè jurada 
ens deslliura en est escrit. 
iLo Rei! 

Sí. (Mirant lo plec.) 

ll en r estacada 

nos deixa? 

Aquesta vegada 
la França pendrà desquit. 
Teniu. (Tornant lo plec a son pare.) 

Ja veus, no és possible 
al Rei, per ara, assistir-nos. 
Rendir-nos? jidea horrible! 
No, això mai, és impossible, 
ll a la fi haurem de rendir-nos! 
Mai! 

íSí, mail 

Sense cap treva 
pot jaM poble disposar 
de la vila que és ben seva, 
i tant més quan se'l relleva 
de la fè que va jurar. 
Lo poble és aquí'l Senyor, 
los Cònsols sos criats som 
i si ell vol... 
Ramón el nom, T honor? 

Blancas De la fam en lo rigor, 

(iquè valen l'honor ni'l nom? 
Es trist, més la sort dampnada 
vol que al fi de la jornada 
vinguem a n' aquest extrem, 
i d'en Lluis onze humiliada 
als peus, la vila veurem. 



Guillem 

Ramón 

Guillem 

Blancas 

Ramón 
Blancas 

Ramón 

Guillem 

Blancas 

Ramón 

Guillem 

Blancas 



~ 23 ^ 



Ramón 



Blancas 



Ramón 
Blancas 



I Avans per la llibertat 
morim, fent un altre esforç! 
Sí, mon fill» això he pensat 
i amb aquest fi us he cridat, 
que sou mos amics mellors. 
Jo en cap manera excusar-me 
puc, de mostrar al Consell 
r escrit d'en Joan, més alsar-me 
penso al moment i oposar-me 
a tot lo que 'ns diu en ell. 
Per si allí lo temor pesa 
més que mes raons, te'n vas 
tú entre '1 poble, i la fermesa (A Guillem.) 
de perseverà en la empresa 
en mig d'ell predicaràs. 
I aixís, si'l Consell a pendre 
per seu, mon parer, vacila, 
jo als clamors lo faré atendre 
del poble, que vol defendre 
fins al darré extrem la vila. 
dl jo? 

Tú, amb la brava gent 
que he dispost ja, a nit caient 
sobre d'Elna, la fas salva, 
i demà, el triunf evident 
vens a fer al néixer l'alba. 
Potsè aixís, quan públic sia 
lo fet, l'esperit alçant 
del poble, tinguem un dia 
com per bé de tots voldria 
en glòria i profit molt gran, 
I ho serà; ia per mes venes 
la sang d'entussiasme bull. 
Demà, pàtria, en les esquenes 
dels francesos, tes cadenes 
hem de massegà amb orgull. 
Perquè de tal fet gaudir nos 
pugam, trevailar-ho'ns cal. 
Cert que sí. 

Doncs, a enllestir-nos. 
fo al Consell. {Amb solemnitat tots tres.) 
]o a prevenir-nos 

pel combat. 

Jo al mercadal. 

(Los tres van per retirar-se, més Ramón s'atura als pocs 
passos i crida a son pare, aixis que Guillem ha sortit.) 



Ramón 

GUILLÈM 



Blancas 

Ramón 
Guillem 
Blancas 
Ramón 

Guillem 



- 24 - 



ESCENA VI 
Blancas / Ramón 



Ramón Més avans, pare... 
Blancas dQuè vols? 

Ramón Que vulgau aconçolar me, 

si és que conçol podèu dar-me. 
T' escolto. (Tornant enrera.) 

Avans.. (Mirant si hi ha alga) 
Estem sols. 

Paria. 

Estimo. 

il això lleva 
la pau del teu cor? 

l 'm dona 

la mort. Estimo a una dóna, 
Tadoro... i no pot ser meva. 
No comprenc... 

Entre jo i ella 
s'hi obra un abim sens fons. 
íQuí és... Parla .. no respons? 
Ibé... 

(Amb serenitat, mirant a son fill de fit a fit a V endevinar 
a qui estima. Ramón baixa'l cap i després de una cur- 
ta pausa coniinúa.) 



Blancas 

Ramón 

Blancas 

Ramón 
Blancas 

Ramón 



Blancas 
Ramón 

Blancas 



Ramón 



Blajícas 
Ramón 



|No sigués tan bella 

0 jo al món cego hagués natl 
Amor de germà jo'l creia; 
lo méu, germana li deia .. 

jl ho soul 

jAixí ho voi el fat! 
Fa dos anys, un iorn d'istiu, 
quan ni encara llustrejava, 
la casa pairal deixava, 
en on quan jo estimo viu. 
D'en loanic de la Guidona 

1 de vós, com un tresor 
me'n duia jo lo recort, 
trotant cap a Barcelona; 
i allí les arts del comerç 
aprenent, tranquil vivia, 
quan vaig sentir que'm feria 



(Pausa.) 



- 25 - 



r amor, .amb sos darts primers. 

Una imatge riolera 

cada nit mon sòn vetllava, 

ma germana a mi'm semblava 

i ella'm deia que no Tera. 

De sa cabellera'ls rulls 

fregar per mon front sentia; 

com si fós cera, es fonia 

mon cor al raigs de sos ulls; 

i a l'inundar de dolsor 

mon ser sou alè, li deia: 

— Guidona! — i ella'm somreia 

responent-me: — Soc l'amor.— 

En somnis primer, despert 

pensant després sempre amb ella, 

cada dia als ulls més bella, 

mon cor de desig rublert, 

son nom murmurant tot hora, 

l'eco de sa hermosa veu 

ressonant sempre entorn méu, 

i al fi de tot jo senyora; 

quan de la guerra'l clarí 

vingué a despertar-me, ]o 

no era jo, i al Rosselló 

loU de goig me'n vaig veni. 

Més l'amor perquè daleix 

mon cor. veig a T arribada 

que és un crim... Ella és casada. 



(Pausa.) 
Segueix. 



(Al cor.) 



ii amb qui? lAmb mon germà!. 
Blancas (Amb severitat) 
Ramón cQuè us diré? Des d'allavors 

duc al cap un cementiri 

d'il·lusions, i aqui un martiri 

sense fi, d'amares dolors. 

D'allavors, seguidament 

ella devant méu se posa, 

i parlant-me carinyosa 

lo foc de mon cor encén; 

i sento, si mai les mans 

en una estreta se'ns junten, 

que les sangs al cap se'm munten... 
Blancas Més, ^per ella?... (Internimpint-lo.) 
Ramón iSom germansl 

Rès li he dit, rès sab ningú; 

doncs, fora Déu i ara vós, 

ignoren oue estic gelós. 



1 



26 - 



Blancas i Gelós dius! 

Ramón Sí, pare. 

Blancas |Tú, 
tú gelós I 

Ramón Vós no sabeu 

lo que es veure al coll penjada 
d* un altre a T enamorada 
per qui d'amagat peneu. 
No sabeu, no, lo que*s veure 
ell amb ella amors parlar-se, 
i riure i acariciar-se, 
i a la falda un d'altre seure; 
i sentir com cada dia 
se juren cent cops amor, 
fent troços cent cops lo cor 
del que's mor de gelosia. 

Blancas Ramon, jo he sentit contar 
que fins al tigre sel doma 
i que l'home no és tal home 
fins que se sab dominar. 

Ramón Això és lo que provo fè. 

Blancas i Mes dubtes lograr-ho ! 

Ramón Sí 
ía pot lo desig en mí 
més que la raó. 

Blancas i I per què ? 

^No ets mon fill? £Ets per ventura 
que en tú ja ha degenerat 
la rassa que t*ha engendrat? 

Ramón Per mon torment no hi ha cura. 

Blancas Bàlsam és lo temps, 

Ramón No hi val. 

Blancas L'olvit. 

Ramón No cap en mon cor. 

Blancas L'ausencia. 

Ramón No. 

Blancas Doncs... 

Ramón La mort. 

jElla acabarà mon mal! 

Blancas i Això dius I 

Ramón I això faré. 

Doncs la guerra m'hi convida, 
per la pàtria dant la vida 
d'aquest mal me curaré. 

Blancas dl'l món què dirà? ll ton pare 
còm viurà sense son fill? 



- 27 - 



Ramón 



Blancas 
Ramón 



Blancas 
Ramóx 



Blancas 

Ramón 
Blancas 

Ramón 
Blancas 



Ramón 



De la lluita en lo perill 
mai he tingut por encara; 
cent vegades del combat 
en lo tarrible f ragor 
mos ulls amb los de la mort 
fit a fit s'han contemplat. 
Però si aquí un altre dia 
me quedo, tot es de temé; 
sento que'l desig me crema, 
soc cobart i'm perderia, 
lOh, no noi 

Tres mesos fan 
que haig de viure bebent fel, 
i treure a la cara un cel, 
un infern aqui portant. (Al con) 

Tres mesos ha que suspiro 
fugint de tothom, i ploro, 
agonejo i mai més moro, 
no perdo'l seny i deliro; 
i tinc por, i sense treva 
per vence'm a mí, batallo, 
i la veig, i'm parla, i callo, 
[i Déu d'aquest món no'm lleva! 
Per çò ni un sol dia més 
puc quedar-me ni callar, 
i tinc de fer-me passar 
per la llança d'un francès. 
I Déu méu, Déu méu ! 

Es per çò 
que parlar-vos desitjava. 
La meva vida s'acaba, 
abrasseu-me. 

No, això no. 
que són consells de demència. 
Resistir no puc a n'ells, 
Ramon, tinc blancs los cabells, 
fiat de ma esperiencia. 
(• Què he de fer? (Rodant lo cap.) 

Asserenar 
lo cap, després sossegar-te, 
d'aquest impuls refrenar-te, ' 
ser més home, i esperar. 
i lo esperar? {I que és que puc 
esperar al món, bon Déu, 
si aqui dintre, a pesar méu, 
morta l'esperança duc? 



- 28 »~ 



Blancas D'amors volgué Déu del cel 

sigués un jardí la vida; 

si una flor se t'ha marcida, 

arrenca'n del cor l'arrel. 

Fes a cada instant memòria 

que no déus, d'aquest jardí, 

deixar-ne les flors mori 

que's diuen, Déu, pàtria, glòria. 

Doncs tens fè i català has nat, 

per ser home ja re't manca: 

recorda que ets fill d'en Blanca 

i que soc ciutadà honrat. 

Pensa, si no és prou això, 

que no és teva ta existència, 

que la pàtria amb gran urgència 

clama socors, que visc jo; 

i que fores, de la mort 

cercant sens fruit lo perill, 

un mal cristià, un mal fill, 

un mal patrici, un mal cor. 
Ramon OhI (Conmòs.) 
Blanc AS Per no ser com la fera 

seny té l'home amb que regir-se; 

viure és lluitar, no és rendir-se; 

véns qui sos instints modera. 
(Blancas, que ha pres de la mà al seu fill, deixa anar 
amb molta pausa les consideracions que li fa, com si 
volgués donar lloc a que 's posseis ben bé d' elles. Ra- 
mon, amb lo cap inclinat, molt respetuosamenl, se 
Vescolta sospirant.) 
Ramon |Pare, oh mon parel 
Blancas Corona 

són los fills de la vellesa; 

del fill la pitjor vilesa 

es quan són pare abandona. 
Ramon Cert, molt cert, 
Blancas Doncs te caldrà 

(Deixant-li anar la mà.) 

pensà això com correspòn.; 
Ramon [No puc I 

Blancas íQuè no pots, Ramon! 

(Amb energia, volent-se imposar al fill.) 
Ramon La vostra mà. 
Blancas í Fins demà 1 

(Ramon intenta pendre la mà de son pare per besar-la, 
més aquest ho rebutja i'l despedeix, amb tò imperatiu, 



- 29 - 



retirant-se pel fondo, després d'una petita pausa, du- 
rant la qual se'l mira fit a fit, com si volgués amb la 
mirada any adir força a les raons que acaba de 
donar-li,) 



ESCENA VII 

Ramón 

Fins demà, fins demà ha dit, 
i bé, si jo aquí tornava, 
£què seria de mí, d'ella, 
de tots?... pensar-ho m'espanta. 
(jQuè valen per mí, què son 
tantes raons com m'ha dades, 
si per contenir-me'l cor 
força i voluntat ja'm falta? 
Sí, sí; doncs ja que no puc 
matar 1' amor que m'inflama, 
mori jo, que's la mort dolça 
quan se viu sens esperança. 
(Va per a retirar-se, quan surt Guidona per la dreta,) 



ESCENA VIII 
Ramón / Guidona 



Ramón 

Guidona 

Ramóiï 

Guidona 

Ramón 

Guidona 

Ramón 

Guidona 



Ramón 
Guidona 
Ramón 
Guidona 



Ella! no'm traeixis cor. (Apart.) 
Ramon ? ( Cridant-lo) 

Que no puc torvar-me.i. 
Un moment 

£ Has plorat? (Acostant-se-li.) 
Ploro 

(íPer qué, Guidona? 

A ton pare 
no he gosat dir- li, he temut. 
Tú m'estimes... 

Parla, parla 
Tú faràs per mí... 

(Frisós per a anarse'n) Quant vulgas 
iMes fujesl jTambé la pàtria 
serà per tu avans que jo, 



- 30 ~ 



més que '1 goig de la meva ànima, 
més que ma vida! 
Ramón d Què dius? 

GüiDONA Sou digne del vostre pare. 

(Portant lo mocador als ulls.) 
Ramón Aixuga'l plor. (Apart.) iLluita horrible! 
GuiDONA Promete'm no abandonar-me 
Ramón d Què més vols? 
GuiDONA M'has de prometre, 

me*n tens de donar paraula. 
Ramón Siga, si així ho vols, i diga'm 

que haig de fer. 
GuiDONA Gràcies, mil gràcies 

(Güidona pren amb carinyo la mà de Ramón; aquest, 
dissimuladament, la retira.) 



Ramón 



Guidona 



Ramón 
Guidona 



Ramón 
Guidona 



Ramón 
Guidona 



Guidona. (Apart.) Déu méu. valeu-me, 

que a troços lo cor me salta. 

Mon pare fa poc que a dretes 

aquí a ton germà reptava, 

perquè, assegut a mos peus 

i de braços en ma falda. 

dèiem amors, i Thi ha dites 

tantes coses, tals paraules 

amb que d;'en joanic murmuren, 

segons diu, a les muralles, 

que ton germà, encès en ira 

i exaltat, vol esbravar-se 

i jura i perjura i temo, 

si no ets tú, una gran desgracia. 

£Si no soc jo? 

Perquè al mur 
tot lo dia, com los altres, 
no se'l veu, cobart li diuen, 
i no ho és, oi? Lo malparlen 
dient que si no fós fill 
del Cònsol en Joan Blancas, 
potser la vila treuría 
més profit d'ell; que ton pare 
lo distingeix. 

No hi ha tal. 
Això dic; més ell venjar-se 
avui mateix ha resolt, 
de la gent que així'l vescanta. 
cQuè pensa fer? 

Segons crec, 
una sortida's prepara. 



— 31 - 



Ramón Per ella esperant-me estant 
GuiDONA Doncs al camp pensa rebatres 

per dur a cap una empresa 

que li dona nom i fama, 

empresa que cap d'aquí 

li puga afosqui amb un altra' 
Ramón ilbél... 

GüiDONA iNo sabs tú, Ramón, 

què no ha nascut per les armes? 

iQne ell és ma existència tota 

i que'm temo una desgracia? 
Ramóíí Més, {què és lo que de mí vols? 
GuiDONA dQuè vull? il tú m'ho demanesl 

La vida d'ell, que's la meva. 

No'l vulgues ; fés que ton pare 

no'l deixi sortir. 
Ramón No puc. 

GuiDONA Per la Verge, per ta mare, 

per la noia a qui tú estimis, 

si estimes. 
Ramón Jo... 
GuiDONA iSalva'l, salva'l! 

Ramón Si tú no'l fas desistir 

iquí ho lograrà? 
Guidona iVerge santa, 

si se'n va, aquest cop no tornal 
Ramón Sort meva, bé ets envejable! (Apart.) 
Guidona Al menys, si sortiu plegats, 

sigues l'àngel de sa guarda; 

tú tens més experiència, 

ell és fogós, entussiasta, 

i's rebatarà a la lluita 

sens pensar més que amb la pàtria 

clucs los ulls a tot perill 

i cercant sols vindicar-se, 

portant a cap una empresa 

que no conec i m' espanta. 

Més, tú seràs son escut; 

tú, a son desig posant traves, 

al vetllar per ell, per mí 

vetllaràs, per tots nosaltres. 
Ramón Dels altres, iquè se m'endona! (Ràpit) 
Guidon a ;Qué vols dir? 
Ramón Tú m'ho demanes... 

Guidona I tu negarm-ho no pots. 
Ramón iQue haig de poder, Deu me valga! 



GuiDONA Es ton germà. 
Ramón Es ton marit. 

GüiDONA jP estima tanti 
Ramón T'idolatra 
tantíssim. 

Cert ; ni debía ^ 
semblant cosa demanar- te. 
Jamai. 

To del teu bon cor 
no he fet cap desconfiança» 
perquè sé que'm vols. 

Sí, sí. 

També jo a td com germana. 

(Naturalitat,) 

Si poguesses la sortida 
fer solament^ una hora antes 
d'aquella que havèu fixat. . 
£l això, per què? 

Tal vegada 
distret, en Joanic fés tard, 
i al presentar-se a la plaça 
trovant que ja havèu sortit, 
aquí tingués que quedar se... 
Tú delires. 

Per ell és. 
Prou què ho veig. 

iVi dol encara? 
Que m'ha de doldre. 

£l doncs? 
Per la teva enamorada. 
Per ella seré l'escut 

(Amb irònica amargura,) 
del germà de mes entranyes. 
(Des d' aquí fins a la terminació de l escena, el diàleg 

deu seguir tot lo ràpit possible.) 
GüiDONA (íDoncs estimes? 
Ramón iBé ho sab Déu! 

GuiDONA No tant com jo. 
Ramón Més encara. 

GüiDONA |Per ell daria la vida! 
Ramón |Per ella daria l' animal 
GuiDONA il la conec? 
Ramón La coneixes. 

GuiDONA íEs carinyosa? 
Ramón Adorable. 
GuiDONA love? 



GUIDONA 

Ramón 

GUIDONA 



Ramón 

GUIDONA 



Ramóm 

GüIDONA 



Ramón 

Guidona 

Ramón 

Guidona 

Ramón 

Guidona 

Ramón 



33 ^ 



Ramón jove. 

GüiDONA Bella? 

Ramón Bella. 

GuiDONA íCòm s'anomena? 

Ramón (Amb pressa de dir-ho,) jLa pàtria! 

GuiDONA iLa pàtria! (Ditxosa d'ella! 

També voldria estimar-la, 
més avui n' estic gelosa . 
(íGelosa tú? I Verge santa! 
Per ella exposa la vida 
ton germàf i mullen ma cara 
llàgrimes de dol buUentes, 
com mai n' havia plorades. 
Més, (isabs tú que és gelosia? 
(Ramón pren un tò sumament pahorós, Güidona se mig 

arrauleix sense compendre'l) 
GuiDONA Ramón, què vols dir? m'espantes. 

(Se fa uns passos enrera i Ramón los avança.) 
Gelosa! ( Amb força.) 

Jo no comprenc .. 
Has dut lo dit a la Uaga, 
Estar gelós no és viure, 
és dur pel món la esperança 
morta dintre '1 cor. 

l'Déu méu, 

tú n'estàs! 

|Sí, fins de l'aire, 
fins de la terra, del sol! 
I Ditxosa, ditxosa pàtria! (Sens compendre'l.) 
Ditxós qui no hi veu, ni hi sent, 
ni té sentiments, ni entranyes, 
ni desitjós impossibles 
que mai de puny ir- lo's cansen! 



Ramón 
Guidona 



Ramón 



Ramón 

Güidona 

Ramón 



Güidona 

Ramón 

Güidona 
Ramón 



ESCENA IX 

Güidona, Ramón, Güillem, Desoatllar 
/ un Escuder 



( Güillem entra apresuradament pel fondo, al temps de 
sortir per la dreta en Desoatllar, seguit de l'escuder, 
el qual queda no molt lluny de la porta.) 

Güillem (Victoria, fills meus, victorià! 

Descat. Molt prompte ho has dit. ( Apart.) 

Güidona ( A son pare.) íQuè passa? 

Ramón Ditxós çU. (Apart.) 

Joan Blaucas — 3 



- 34 ^ 



Descat Espliquèus, doncs. 

Guillem iQuin dial Lo cor s'aixamplà. 
GuiDONA Veiam què és. 
Guillem M'explicaré. 
Ramón Acabèu d'una vegada. 
Guillem Havèu de saber que'l poble 

està que bull d'entussiasme. 

No bé ha sapigut la nova 

de que la vila quedava 

lliure d'aquell jurament 

que fins ara l'ha lligada, 

tot desseguida a les portes 

del consolat se*n anava, 

cridant, que avans de rendir-se 

s'estima més sepultar-se 

de la vila fidel sempre 

entre les runes fumantes. 
Guidona i Déu méul 

Guillem (A Ramón,) ;No és això'l que deies 

que volies, no fa gaire? 
Ramón Sí, Guillem; res de rendir-nos. 
Guillem Sempre ferms. 
Ramón Sempre coratge. 

Guillem Hem de vence a tota costa. 
Ramón Sols morim una vegada. 
Descat. i Visca Déul que aquestos homes 

tenen de bou la pitrada. ( Apart. ) 

Guidona jDéu ril·lumini! 
Guillem Segueixo 

No bé'l poble entrava a plaça, 

surten al balcó los Cònsols 

vestits de xía i gramalla; 

los porrers criden silenci, 

tots escolten, tothom calla, 

tant sols una veu resona 

i aquesta és la de ton pare. (A Ramón.) 

— Poble — diu — lo consistori 

de pendre un acord acaba. 

Vist que al Rei no li és possible 

socorrens, al menys per ara, 

i que l'estat de la vila 

cada instant va pitjorant-se, 

tant per lo refresc que arriva 

al francès, com per la falta 

de manteniments que aquí 

comença a sentir-se, i d'aigua, 



- 35 ~ 



hem resolt que ans de rendir-nos 

al jou d'en Lluis de França, 

cremada Perpinyà siga 

i dins d'ella tots nosaltres. 
GuiDONA |Sant Galderic ens ajudi! 
Guillem No bé ton pare acabava 

de parlar, quan cnda'l poble: 

— i Visca 1 Cònsol! |Mori Françal 

Al camp tot seguit porteu-nos. 

Aragó i Perpinyà |a Tarmal .. 

i va a fer-se una sortida 

que, ai del francès, [Déu li valga! 
Descat. ío tinc de fer que fracassi 

la sortida que preparen. (Apart) 
Guillem {Què us ne sembla? 
Guidona Lo de sempre, 

més llàgrimes, més desgracies. 
Descat. Piadosa sou. (A Guidona.) 

Guillem Com a dóna. 

Descat. També aixi s'honra a la pàtria. 
Guillem No dic que no. El nostre plan 

a tú confiat queda ara. (A Ramon,) 

Ramón )o faré tot lo possible 

en bé i honra de la pàtria. 
Guillem Estreny-la, Ramón, estreny-la. 

( Dant-li la mà.) 

Si jo podia, si encara 

quedés en mí alguna cosa 

de lo que Us anys i les xacres 

m' han près, l amb quin gust vindria, 

Deu de Déu! lamb quin coratge! 

Guidona íI en Joanic? 

Guillem Era al consell ; 

deurà venir amb son pare. 

( Sona al lluny una trompeta, i Guillem i sa filla s* acos- 
ten al finestral; Ramón se queda un poc més enrera 
contemplant a Guidona, i Descatllar acostant-se a la 
taula escriu ràpidament uns pocs mots en un paper, 
lo qual darà a son escuder quan s* indiqui.) 

Guillem Sentiu? ( Per la trompeta.) 

Guidona Ah! 

Ramon L'hora s'acosta. 

Guillem jCòm corre'l jovent a plaça 
amb los ulls espiretjant, 
llansa en mà i brandant l'espasa! 

Guidona |I ell no tgrnal 



- 36 - 



Descat. (Apart!) Escribim, sí. 

Ramón Com més l'hora va acostant-se ( Apart,) 
d'anar-me'n d'aquí, los ulls 
més hermosa van trovant-la. 

( Descatllar, apartant-se de la taula, fa un signe a reseu- 
der perquè s'acosti, lo qual, després de rebre lo paper 
que aquell ha escrit, se'n va pel fondo.) 



Descat. 



Guillem 



Ramón 
Descat. 

Ramòn 

GUIDONA 

Ramón 

Guillem 

Ramón 

Descat. 



Passa aquest plec a la verga 
d'una fletxa, i vés si al guarda 
que al castell lo francès té, 
de rellevar-lo tens trassa. (Amb intenció,) 
Doncs, Ramón, iqnè és lo que fas? 
iCòm no't cenyeixes les armes, 
ni'l cavall a baix la porta 
no tens preparat encara?... 

(Apartant-se del finestral,) 
Holal (Cridant.) 
Que'l cel los ajudi. 

(Apart amb ironia.) 

Mon cavall. 

(A un criat que surt i s' entorna al punt.) 
Ramón. ( Despedint-se.) 

( Commogut.) Germana. 
A reveure. (Amb coratge.) 

Desig méu. 
iDéu te confonga! 
(Apart.) La França 

farà son profit, més d'ells 
l'orgull lograré jo abatre. 



ESCENA X 



Los mateixos, Blancas / Joanic, pel fondo 



Blancas i Aquí, tú? ( A Ramón.) 

GuiDONA ío l'he torbat. 

Descat. Acompanyàus vull a plaça. ( A Ramón.) 
Ramón Mil mercès. 
GuiDONA (A Blancas.) j Vós lo que passa 
no sabèu! 

(Blancas, sense atendre a lo que li diu la noia, repta i 
despedeix a Ramón, baixant al prosceni; més aquest, 
afectat com se trova, atura's un moment, i a la segona 
indicació de son pare, dona una mirada a Guidona i 



- 37 ~ 



parteix pel fondo, seguit de Descaülar, que estarà es- 

perant'lo.) 
Blancas (A Ramon.) Prou has trigat. 
GuiDONA Li pregava que vetllés 

per en Joanic. 
ToANic iPer què això? 

Ramón Pare! (A mitja veu suplicant.) 

Blancas A demà. ( Amb enteresa,) 

Ramón (Acostant-se un pas.) jNo puc, noi 
Blancas iA demà, dic! 

(Amb molta força, contenint-lo i mostrant-li la porta per 
on Ramón desapareix.) 

ESCENA XI 
GuiDONA, Blancas, [oanic / Guillem 

ÍOANic £Això què és? 

Callèu? íTú ho pots dir, Guidona? 
GuiDONA Ton germà... 
Blancas (Ràpit) £Què t'ha contat? 
Guidona Que està boig, desesperat 

d'amor. 

Blancas (A Guidona.) ^Conèixes la dóna 

que així ha pogut perturba'l? 
Guidona No. 

Joanic Doncs, iquè ha dit? 

Guidona Que per ella 

moriria, que és tant bella, 

que està gelós. 
Blancas iDéu me vall 

Guidona I al contar-m'ho, de roi'or 

ses galtes fornals semblaven 

i sos ulls espurnejaven 

que fins i tot m'ha fet por. 
ToANic Son nom. 
Guidona No'lpucdir. 
Guillem iPer.què? 

ipobre Ramón! 
Joanic Massa trigues; 

digues aquest nom. 
Blancas No'l digues. 

GwiDONA No podria pas; noj'l sé. 

Al preguntar-li, sorprès, 

que era la pàtria m'ha dit 



Blancas 

JOANIC 

Guillem 
Blancas 



[OANIC 

Blancas 

GüIDONA 

Blancas 
Guillem 
Blancas 



GUIDONA 

Blancas 

GUIDONA 
JOANlC 

GUIDONA 

Blancas 

GUIDONA 



per excusa^ no he insistit,.. 
I has fet bé. 

No n'entenc rès. 

Igual dic. 

( A Joanic.) [o que precisa 

sé tan sols^ que en lo combat 

no t' allunyis del costat 

del seu cavall, perquè frisa 

d'odi al francès que'l reté 

allunyat de la que adora... 

I doncs, £no és d* aquí? 

(Fugint de parlar-ne.) Es de fóra 

£Què més ne sabèu? ' ( Amb interès.) 

(Sec.) No re. 

iQüin misteri! (Apart.) 

( A Joanic.) Son escut 

has de ser, perquè va cego; 

que no U deixis, t'encarrego 

ni vencedor. . ni vençut. 

Si per cas amenaçat 

lo mires d'un cop, desvia'l; 

si anava extraviat, guia'l, 

i atura'l, si desbocat. 

Si'l veus que serè no va, 

son cavall del perill gira; 

si a morir veies que's tira, 

recorda't que t'és germà; 

i en lo camp, a tota ultransa, 

convertint-te en ombra d'eli, 

ajuda'l amb lo concell 

i defensa'l amb la llansa, 

jDéu del cel! jo que pregava 

que a n' aquest ell li valgués. 

D'aquest necessita ell més 

del que penses. 

Peró... 

Acaba 

d'insistir, que és tot en va. 
Lo deber al camp me crida. 
£Lo deber, dius? No, mentida; 
la ceguera t' hi fa anà. 
(jQuè és això? 

Que 'n més perill 
aquest que en Ramón se trova, 
que'l despit, l'orgull me'l roba, 
que'l mataràn!... 



- 39 - 



GUIDONA 

Guillem 
Blanca s 

GUIBONA 

Guillem 

GUIDONA 
JOANIC 



GulDONA 
JOANIC 



Blancas Vés, mon fill. 

(A Joanic amb naturalitat,) 
Oh! no, no. (Detenint al marit.) 

Per Déu, Guidona. 
Sossega't (Volent-la calmar.) 

£Sou VÓ& encara , 
qui gosa a dir-m'ho? 
(A Guidona) Es son pare. 

Doncs jo soc la seva dóna, 
i 1 detinc. 

Tu ets mon amor, 
ma vida; e,mprò a conformar te 
que t' esf orsis precís és ; 
una nit tant tost no és res. 
Demà tornaré a abraçar-te. 
Demà?... (Duptant.) 

Allunya tot recel. 
Damunt los soldats de França 
Talè de la pàtria *ns llança, 
i als bons sempre ajuda'l Cel. 
Veuràs demà a l'alborada 
de la vila l'alegria, 
quan triomfadors farem vià 
cap aquí ja de tornada. 
Al sò que encara llunyanes 
les trompetes alsaràn, 
a l'hora aquí respondràn 
los canons i les campanes; 
mentre omplint de gom a gom 
los carrers que són a vora 
del portal, surtirà a fóra 
per rebre'ns com cal, tothom; 
i al ressò de nostres passos 
quan tots los cors glatiràn... 
aquí, aquí'm donaràn 
la enhorabona'ls teus braços. 
Guidona jDéu ho facil (Sossegant-se.) 
(Guillem posa a Joanic un capell i li cenyeix V espasa 

despenjant-ho de la panòplia.) 
Guillem Si ho farà 

(iuidona, més que segú; 
, d'allò que demanis tú, 

iDéu del cel, què'ns negarà! 
Joanic Esbargeix, doncs, la boirada 
del neguit; ton cor sossega 
i, mentres soc fóra, prega 



40 - 



fent la nit menos pesada. 
Veuràs aixís quin conçol 
trovaràs a ma partida, 
i quin goig a la surtida 
esplendenta del nou sol. 
Blancas loanic? (Indicant que té d' anar&e' n.) 

(Joanicfa un signe de inteligencia, abrassa la muller i 

parteix seguit de son pare.) 
JoANic (A Blancas) Sí, vaig... (A Guidona) Adeu! 

(A part.) A fe, *m costa deixar-la. 
BlaUcas Atura't tu a sossegar-la. (A Guillem.) 
Guillem Però esperèus. 
Guidona (En sos braços.) |Espòs meul 
JoANic A demà. (Desprenent-se' n.) 

(Blancas i Joanic se* n van. Guidona s'adelanta instin- 
tivament a seguir-los, i Guillem s'hi interposa prenent- 
la de la mà molt carinyosament. Aquesta, més que 
presa de temor, queda dominada d'un excés de me- 
lancolia.) 



ESCElNA XII 
Guidona / Guillem 



Guillem 
Guidona 
Guillem 



Guidona 
Guillem 



Guidona 
Guillem 

Guidona 
Guillem 

Guidona 
Guillem 
Guidona 
Guillem 



iOn vas? 

Deixeu-me. 
Oh, no, tens de sossegar-te; 
de sortir i d'afectar-te 
l què 'n treuríes ? 

ïemo... 

Creu-me, 

filla meva; del teu cap 
tot pressentiment desterra ; 
no tothom que va a la guerra 
va a la mort. 

Sols Déu ho sab. 
Ara jo arribar voldria 
a veurels marxar i... 

Anèu. 

Es que anant-me'n d^aprop teu 
tinc por d'una tontería. 
Aneu hi; tranquila estic. 
Al moment soc de tornada. 
Doncs... 

Què? 



^ 41 - 



GuiDONA Deu-li una abraçada. 

Guillem T'ho prometo. 

(Guillem se'n và per la porta del fondo, i Guidona, des- 
prés d'una curta pausa, va a acostar-se al finestral de 
V esquerra; mes, dominada per la melancolía que V ha 
presa, s'atura al peu de la paperera i's complau en to- 
car los objectes de demunt d'ella, perteneixents al seu 
marit.) 

ESCENA XIII 
Guidona / després Ramon 



Guidona iQuín fatic 

sento al cori iQuína tristesa 
que fa'l trovar-se una sola!... 
Lo llibre d'ell... la bandola... 
iQuè és això? He sentida fresa. 
(Girant-se a mirar cap a la dreta, però sens moure's del 
peu de la paperera i sossegant-se desseguida.) 
Lo recort del seu trepig 
m'ha trontollat tot lo cor. 
jCòm nos enganya l'amor! 
iQué bé fingeix lo desig! 
Però no és ficció. £Quí va? 
(Guidona, al sentir remor, avansa apressurada cap al mig 
de l'escena, al temps que entra per la dreta Ramon 
amb capell i espasa, tot agitat, lo qual, ràpit com un 
llamp, pren a Guidona en sos braços, li fa un petó i 
fuig corrents pel fondo.) 

£Aquí tú? (Molt ràpit fins al final.) 

Ramón Jo! 
Guidona íQuè vols? Deixa'm! 

Ramón iVaig a morir! (La besa.) Aborreixa'm. 

iD'aquí a mai! (Anantse'n.) 
Guidona ^D'aquí a mai?. . . Ah 1 . . . 

(L'última frase la diu Guidona amb sorpresa i espant a 
la vegada, tapant-se la cara amb les mans a l'endevinar 
que's ella la que ha inspirat a Ramón la terrible pas- 
sió que l'atormenta. Teló rapidissim.) 



FÍ Dfi L'aCTE primer 



ACTE SEOÓN 

I 



La mateixa decoració de V acte primer 



ESCENA PRIMERA 
GüiDONA, Guillem / Descatllar 

( Güidona, asseguda i de cap a la taula, mig rendida pel 
cansament de la vetlla. Guillem, apoiai a la cadira 
d'aquesta i de cara al finestral de V esquerra, atent a 
la remor del combat que's deixarà sentir, encara que 
no molt forta en raó de la distancia en que està la 
muralla; i Descatllar, passejant-se frisós per la sala, 
a la part dreta de V escena. Es a la matinada i va acla- 
rint-se paulatinament. 

Descat. Visca Déu, que la masega (Apart.) 
va durant més que'm pensava; 
d'aquesta gent no esperava 
- tant pit, i que reconega 
precís és, que son valents. 
Més si al Rei tant va costar 
la vida poder salvar, 
£ells han de ser?... Sos intens 
burlaré; no té de dir-se 
que quan dins sos muris tenia 
tants cavallers, se perdia, 
i ara no ha hagut de rendír-se, 
sent per un burgès guardada, 
£A tanta gent del méu pro 
sobrepuiar?... No, això no; 



-~ 43 - 



GUIDONÀ 

Guillem 

GUIDONA 

Descat. 
Guillem 

GUIDONA 



r honra meva hi va empenyada, 
i si amb V avís que al francès 
he dat, no hi bastava encara.., 
no*m passarà per la cara 
la mà r orgullós burgès. 
Pare. (Alçant lo cap.) 

Filla. 

íAquest torment 
no tindrà fi? 

(Al finestral.) Ja's fa dia. 
{Creus que, a saber d'ell, podria 
callar -t'ho ni un sol moment? 
{Per què, constant centinella, 
no'm franquejèu, doncs, la porta? 
Si ma ventura no és morta, 
£per què'm separèu vós d'ella? 
No sé quantes hores fà 
que estic provant d'enternir-vos: 
no sé ja que puga dir-vos, 
ni tampoc vós què allegà. 
Segueix la lluita empenyada, 
més, veurem. 
(Apartant-se del finestral a on s'havia acostat.) 
Guillem (A Descatllar.) {Què és que sentiu? 
No res. 

Si aquí'm deteniu, 
al menos d'una vegada 
parleu. 

{I què t'haig de dir? 
Lo que íins aquest instant 
fóra d'aquí està passant 
i al criat feu inquirir. 
Si ho sabeu i rès ho priva, 
{perquè callar? 

{També vós? 
Es que's va fent misteriós 
que aquest remor que aquí arriba 
duri tant. 

Parleu. 

Doncs, sia, 
però després d' esplicar-me 
no volgueu més preguntar-me, 
perquè fora en va. Partia 
de cap vespre coratjosa 
l'host que ha anat d'Elna en ajuda, 
i a l'auba ha tornat batuda, 



Descat. 



Descat. 

GUIDONA 



Guillem 

GUIDONA 



Descat. 

Guillem 
Descat. 



Guidona 
Guillem 



/ 



^ 44 - 



en dispersió vergonyosa, 
i aixís que derrera d'ells 
los d'aqui lo pont alsaven, 
ja dels francesos miraven 
prop del mur llui 'Is capells. 
Al moment la ronca veu 
de les campanes planyia, 
als murs en tropell corria 
la gent, de per tot arreu, 
brandant les tallants destrals 

0 arrossegant los canons, 
los gremis amb sos pendons. 
los soldats amb los timbals, 

1 atent ai perill extern 
tothom, eren, poc després, 
un cementiri, els carrers, 
les muralles, un infern. 
(iMes, i ell? 

Tres hores fa 
que està durant la masega, 
i junt amb la d'aqui, brega 
la gent que ha pogut tornà. 
iMes, i ell? vos torno a dir. 
Deurà ser a la muralla. 
Si per sort, de la batalla 
lliure ha consèguit sortir. 
íSabeu del cert que al mur és? 
T'he dit que rès d'ell sabia. 
|Déu del cel, quant donaria 
perquè tot seguit tornés! 
(Remor dins, Guillem s'acosta al finestral i Guidona 
s'aixeca per fer lo mateix, al sentir la contestació de 
son pare a Descatllar que l'interroga per lo que puga 
cridar-li l'atenció.) 
Descat. iQnè hi ha? (A Guillem.) 

(Mirant fora.) Rès. 

£No habeu sentit? 
(A Guillem, acostant-se al finestral.) 
iPer què sempre heu d'enganyar-me? 

(A Guillem.) 

Perquè puc equivocar-me 
i ho prens a mal tot seguit. 
Ara sí, és cosa notòria. 

(Al peu del finestral.) 
que'l burgit creix més i més. 
Guillem AhI (Amb satisfacció, escoltant) 



Guidona 
Guillem 



Guidona 
Guillem 
Descat. 

Guidona 
Guillem 
Guidona 



Guillem 
Descat. 

Guidona 

Guillem 

Desgast. 



- 45 - 



Descat. 



GüIDONA 

Guillem 



GuiDONA Parel 

Guillem Sí, sí/1 francès 

fuig, ja és nostra la victorià. 
V'msL^ escolta. 

(Portant a Guidona al finestral,) 
(Apart.) il lograrà 
aquesta gent lo que intenta?... 
A mon pesar, m'atormenta 
lo qüe'm deuria alegrà. 
iSerà certa! 

A la remor 
del combat, que ara mateix 
aixordava, un crit segueix 
que m' ha somogut lo cor, 
i comensa a passà algú 
portant pintat a la cara 
lo goig. 

Déu ho faci, pare. 
No hi ha dupte. (Mirant fora.) 

Ben segü. (Id.) 
Amb les armes, carré avall 
van los gremis. 

(Baixen al proceni amb Guidona.) 
\l ells no venen! 
Calleu! (A la finestra.) 

íQuè hi ha? 

Que's detenen 

aquí. 

Se sent un cavall. 
Es elll (Abocant-se al finestral.) 

Qui? 

Lo cònsol. 
(Amb sentiment.) Oh! 
Ja arriba; amb tothom encaixa. 
iQuína cridorial fa baixa 
de cavall; ja. puja. 
(Guillem al apartar-se del finestral per surtir a rebre als 
que arriben, se troba amb Guidona amb lo mocador 
als ulls.) 

Guillem Bò! 

£T' hauran de veure ara així 
roig los ulls i sospirant? 
Domina't. 



Guidona 

Descat. 

Guillem 



Guidona 
Descat. 
Guillem 
Descat. 

Guidona 
Guillem 
Guidona 
Guillem 
Guidona 
Guillem 



- 46 - 



ESCENA II 

Los mateixos, Blancas, Home 1 / ploble armat, que 
entren pel foro. Després Romà, Home 2, / altre grapo 
del poble. 



(Blancas, a l'entrar, deixa damunt la taula una espasa 
que figura haber-se descenyit ja.) 



Blancas 

Guillem 

Blancas 

Descat. 

Blancas 



Guillem! 



Filla. 



GUIDONA 

Guillem 
Blancas 



(Dant'li la mà,) 
[oan! (Id,) 
iTambé vósl (A Descallar saludant.) 
Sí, si. 

Mes, (Ja que vél desconçol 
a que't trovo abandonada? 
iM'ho preguntèu! 

La tornada 

d*en Joanic... 

Ba! Si Déu vol 
no trigarà. 

(Dirigint-se a la gent del poble que s'ha quedat respec- 
tuosament a poca distancia de la porta.) 

Companyons : 
jo agrahesc l'immerescuda 
distinció que ara he rebuda 
de tots, més hi han raons 
que aconsellen no entregar-nos 
a infructuoses alegries, 
ja que vencem tots els dies 
al francès, sens deslliurar-nos. 
Cal vetllar, cal no adormir 
Tardor que a lluità'ns ajuda; 
la pàtria no està vençuda, 
més sí en perill de morir. 
Per lo tant, a descansar 
anèu, d'aquesta jornada, 
per poder altra vegada 
més forts al combat tornar. 
Senyor, lo poble confia 
plenament en lo Consell. 
També'ls Cònsols fiant en ell 
no sosseguen nit ni dia, 
Anèu, per tant, descansats, 
que, si'l cel no'ns desampara, 



Home 1 



Blancas 



- 47 - 



com sempre salvarem ara 

la pàtria i les llibertats. 
Home 1 i Visca'l Consell! 
Poble Viscal 
Poble (Segon grupo entrant ) i Mori 

lo Uadrel 

(Entra Roma corrent, perseguit de gent del poble que 
s'atura a la porta. Romà s'ampara del Cònsol, als 
peus del qual s'agenolla agafant-se-li a la roba,) 

Poble Moril 

Romà iPerDéu, 

la vida! (Tirant-se als peus del Cònsol) 

Poble lAn'ellI 

(Lo poble s'abalança, amenasçant, cap a Romà que està 
agenollat als peus del Cònsol, i aquest, fent un simple 
mohiment, s' interposa entre' l perseguit i els persegui- 
dors, contenint-los amb l'ademà.) 
Blancas (Alpobe.) Apartèu. 
Home 2 Que robava és ben notori, 

i'l lladre la mort mereix. 
Romà i La vida, seny ori 
Blancas Vejam, 

(íquè havèu près? 
Romà (Esfaraíi ) Senyor... la fam, 

la faml... Quan ara mateix 

he tornat de la masega 

del camp, me trovo la dóna 

i la mainada .. esborrona 

sols de pensar... ella cega 

de ràbia, o de mal pitjò 

peique'l petitet que cria 

pendre-li'l pit no volia; 

los xicots per un recó 

les robes caixalejant, 

tots a l'una — tQuè porteu? — 

m'han cridat — jo, a pesar meu, 

al veure'ls, corro a l'instant 

no sé a on... no sé a què fé .. 

i ara perquè duia un pà 

a casa/m volen matà. 
Home 1 i Per lladre! 
Guidona fo pagaré 

doble lo robat. 
Romà (Agrait.) Senyora! 
Debcat. No basta. 
Blancas Sí, precis és 



48 ~ 



cumpli amb la llei; quedeu près . 
Això és lo que importa. 

Fóra 

excuses. 

(A Romà.) Vulguius a vós 
que'l triomf alcançat no vuy 
entristir, que sinó, avui 
moríeu. 

jDéu bondadósl 

( Alçant los ulls en alt) 

Tanca'l allí. 

(A Guillem, senyalant- li la porta de la dreta.) 
(Apart a Romà.) No temàu. 
Vós, a qui lo pà prenia, 
teniu. ( Allargant-li una moneda.) 

M'avergonyiria 
d'acceptar. ( Rebutjant cobrar.) 

(Al poble.) Doncs, ara, anèu. 
(Mentres Guillem tanca la porta de la\dreta, per la que 
ha desaparescut Romà, lo poble' s retira pel fondo, se- 
guit de Descatllar, lo qual cambia molt ràpidament 
uns mots amb en Blancas al dirigir-se a la porta.) 
Descat (Apart) Tinc de sabé aquest combat 
lo que a la vila li costa. 
Espera'l Rei la resposta. (Alt a Blancas.) 
Blancas Donar-la avui hem pensat. 



Home 2 
Descat. 

Blancas 



Romà 

Blaíïcas 

Guillem 

GUIDONA 

Home 2 
Blancas 



ESCENA VIII 
Blancas Guillem / Güidona 



Blancas 

Guillem 
Blakcas 



Guillem 
Blancas 



Deu fassa que molt no trigui 
lo jorn de la desUiuransa. 
£Tem lo Consell a la Fransa? 
Nó, Guillem; tem que'ns obligui 
la sòrt a capitular, 
doncs cada volta que fem 
una surtida, 'ns trovem 
que '1 triomf ens rehix més car. 
Doncs avui .. 

Aquí, en familia, 
puc dar curs al sentiment, 
sens descoratjar la gent 
que al desig tot ho concilia, 
|Elna ha caiguti 



- 49 - 



Guillem iSort dampnadal 

Blancas Caigué ahi al jou del francès, 

i l'enemic ha sorprès 

la força que hi hem enviada. 

Emboscats a mig camí 

i en nombre majó esperaven, 

i quan menos s'ho pensaven 

los nostres, senten brunzi 

lo ferro, i de la sorpresa 

quan refer-se pretenien, 

ja més recurs no tenien 

que fugir a brida extesa. 
Guillem Sé'l demés. 
GuiDONA {Trista de mí, 

que la Verge m'abandona! 
Blancas No digas això, Guidona, 

que jo... no m'ho goso a di. 
Guidona Vós! 

Blakcas Dos fills tinc i tots dos 

amb los que han sortit anaven, 

|ai de mí si no tornaven! 
Guidona iOh, no, Déu serà piadósl 

(Volent desvanèixer lo presentiment.) 
Guillem (I no has pogut treure en clar 

què ha sigut d'ells?? 
Blancas No, Guillem. 

Guillem £1 ara què fem?1 
Guidona Sí iquè fem? 

iJo vull anar-lo a cercar! 
Guillem Guidona! 
Blancas Es dejorn encara 

per desconfiar del tot, 

jo no he cullit ni un sol mot 

que'm fés sospitar per ara, 

i pots estar ben segura 

que quan se'ns mostra enemiga 

la sort, mai falta qui ho diga, 

que'l secret del mal no dura. 
Guidona I doncs... 
Blancas Jo crec que plegats 

de la lluita fugiríen, 

i potser molt lluny no síen 

en algun lloc amagats, 

esperant l'hora callada 

de la nit i la foscor, 

per acullir-se mellor 

Joan Blancas — 4 



~ 50 - 



a la vila altra vegada. 

Si l'estam de sa existència 

hagués trencat Vui la dalla 

de la mort, en la batalla; 

si de la sort T inclemència 

volgués que a mos fills ploressem 

presoners de l'enemic, 

no estaria com estic 

esperant, mentres tinguessem 

hisenda amb que als invasors 

poder son rescat pagar, 

i armes amb les que venjar 

crudelment la sang dels dos. 
Guillem Ben cert. 
GuiDONÀ No us perdone Déu 

l'engany, si m'enganyèu, pare. 
Blancas iNo has après de Uegi encara 

en mos ulls! ( Reconvenció amorosa.) 

GuiDONA (Besant-li la mà.) lOh, perdonèu 

si he duptatl Són tan horribles 

los sufriments que'm combaten, 

que fins i tot m^arrebaten 

impulsos de fè impossibles, 

i per dar fi a tant dolor 

aniré, si gaire triga, 

al camp de l'host enemiga 

a cercar lo, o viu o mort. 



ESCENA IV 

Ramón, Blancas, Guillem / Güidona 

(Lo primer fa uns moments que està aturat a la porta, 
sense decidir-se a entrar fins que és vist dels demés.) 



Blancas Ramón! 

Güidona Ahl 

GUILLKM Còm? 

Blancas £Per què aquí 

tornes tot sol? 
Guillem jTon germà! 

Güidona Viu! 
Guillem lOn és? 
Blancas ^Còm no vé ja? 

Ramón )o, pare, què us he de di .. 



- 51 ~ 



GuiDONA iQuin duptel... No puc mirar-lo (Apart,) 

sens quel bes que a nit va dar-me 

no*m moga... 
Blancas iPots esplicar-me, 

Ramón, què és d'ell? 
Ramón De deixar-lo 

acabo, en lo camp francès, 

i si plegats no hem vingut 

creguèu que és... que no hem pogut. 
Blancas il còm així? 
Ramón iHa quedat près! 

Guillem Présl 
GuiDONA iDéu méul 

Blancas iQue d'eixa nova 

sigas tú lo portadori 
Ramón jEs que ja ni *m vol la mort! 
Blancas Ramón! (Reptant-lo,) 
Ramón L'he posada a prova. 

GuiDONA dQue val que parlem de tú 

si en perill ton germà resta? 
Ramón Quan veia demumt ma testa 

volar la mort, quan segü 

creia l' instant arribat 

de posar terme a ma vida, 

arriba ell, solta la brida, 

com d'un huracà portat. 

Cedeix a l'impuls violent 

del seu braç la turba irada, 

i sobre ell la marejada 

s' arremolina al moment. 

Febrosenc a l'entorn giro 

los ulls, d' un cavall m' adono, 

corro, hi salto, l'esperono, 

flestomant l'espasa tiro, 

i quan per lo cap retruny 

lo trot del cavall que avança, 

empaitat per los de França 

mon germà veig fugi al lluny. 

jPer esperonà al cavall 

un llamp a mos peus volíal 

corria, sí, més corria 

per instants amb més treball, 

que en son pit una ferida 

donava la sang a doll, 

i ha tombat en un rostoll 

fermant-me al donar la vida. 



- 52 ~ 



De son pés m'ha deslliurat 

renemic quan llustrejava, 

i quan près se m'emportava 

près a mon germà he trobat. 
Blancas Més, icòm tornes tú i ell no, 

havent-li igual sort cabuda? 
GuiDONA iCòm no vé? 
Ramón De ma vinguda 

això en darà la raó. 

( Ensenyant un plec) 

Prenèü aquest plec, m'ha dit 

lo general, feu-ne entrega 

al Cònsol Blancas; si's nega 

als pactes d'aquest escrit, 

diguèu-li que de la sort 

del seu fill jamai se 'n queixi 

i a la França no aborreixi, 

que ell i fóra l'haurà mort. 
Blancas £Això ha dit? Si vol riqueses, 

tot quant tinc li donaré. 
Guidona Jo mes joies. 
Guillem fo vendré 

mos remats i mes deveses. 
Ramón Bé caldrà, que proposant-me 

dar a en foanic la embaixada, 

una proba me 'n ha dada 

a dur- la jo aquí obligant-me. 

— Doncs per ell basquejaràn, — 

m^ha dit,— la muller, son pare, 

fios lo sogre; vós encare 

sou solter. iJo no valc tant!... 
Blancas Dom lo plec. 

(Ramón dona un plec a son pare, lo qual s'aparta uns 
passos per llegir-lo a soles.) 

Guidona |0h, moment cruell 

Ramón Val més un punyal al pit 
que allargar aquest neguit 
un sol instant. 

Blancas (Mirant lo plec.) [Déu del celi 

(Tots s' acosten a rodejar al Consol per a sapiguer lo 
contingut del plec que està llegint; més aquest se 7 re- 
serva sense deixar-los-el conèixer.) 

Guidona Pare! ' 

Guillem Deixa. (Volent lo plec.) 

Blancas No potser; 

solament jo puc llegir' ho. 



~ 53 - 



Guillem 
Blancas 

GUIDONA 

Blancas 

GUIDONA 

Blancas 

GUiPONA 



Però.. 

No sé si deliro 
o'ls ulls. . (Mirant lo plec.) 

Pare! 

Es cert, és cert. 
íQuina nova desventura 
dintre aquest plec heu trobat? 
Un impossible, un rescat 
que ni'l seny se l'afigura. 
{Diner volen? i A pes d' or 
son rescat pensen comprar-ne? 
Molt ne poden demanar-ne 
que'n val molt lo méu amor. 
{Potser vós no'n teniu prou? (A Blancas.) 
{Vós tampoc? Això, {què implica? 

(A Guillem.) 

trenqui la vila, que és rica, 
del fill del Cònsol lo jou. 
Si perxò l'or no serveix 
del Comtat i l'abandona, 
en son cap una corona 
d'espines portar mereix. 
Deixeu-me sol. 

Es envà; 
no me'n vaig que no'm digueu 
quin és del rescat lo preu. 
Ni tú ni ningú'l sabrà. 
Al Cònsol va dirigida 
la lletra, el pare l'ignora. 
Joan! 

Pare! 

(Moments de pausa durant els quals en Blancas s'aixu- 
ga amb una mà els ulls, mentres amb r altra rebrega'l 
plec que acaba de llegir, i al sentir-se a la espatlla lo 
cap de la seva nora, l'atrau sobre' l pit i amb amarc 
sentiment li diu que resi i que plori, lo qual al sentir 
aquesta, s' aparta d'ell i amb varonil coratge lo repta 
a salvar lo près. Ramon no's mou de segon terme.) 
Blancas Resa i plora. 

GuiDONA Còml no; mentida, mentida. 

Això qui estima no ho diu 
mentres té un raig d'esperança. 
Blancas Qui'l té captiu és la França. 
GuiDONA j'La pàtria és qui'l té captiu! 
Jo aniré captant per ell 
de porta en porta, i si'm manca 



Blancas 

GUIDONA 



Blancas 



(7UILLEM 

GUIDONA 



rescat per lo fill d'en Blanca 

aniré a pregà al Consell. 

Si aquest no 'm sent, si res val 

per ell mon immens dolor, 

amb 1* eloqüència del plor 

congregaré al mercadal 

al poble, i us provaré 

com sent dóna i jove encara 

vos puc ensenyà a ser pare 

i a ser Cònsol, si convé. 
Blancas í A ser Cónsoll... Per cumplir 

amb lo càrreg que exerceixo 

tú no sabs lo que sofreixo, 

tú no sabs... mes, jquè he de dir! 

Aneu-se'n, per mor de Déu, (Amb força,) 

que' la pena ja'm sofoca. 
GuiDONA Anem, pare. (A Guillem.) O sou de roca, 

o bé*l cor teniu de neu. (A Blancas.) 
( Guillem i Guidona surten pel fondo; Blancas sospira 
amb força i, assegut, apoiantse de colzos a la taula, 
s'abandona al sentiment sens adonar-se de Ramon, el 
qual s'aproxima fins al seti que ocupa, quedant-se 
dret i sens dir un mot, fins que ho indica 7 diàleg.) 



ESCENA V 

Blancas / Ramón 

Podré, al fi, de la pena que'm sofoca 
aquí, allunyat dels altres, desfogar me, 
deixant per un moment de ser lo Cònsol 
i dar sortida als sentiments del pare. 
Senyor! 

{Tú encara aquí? 

Les vostres penes 

també jo les comprenc. 

Mos ulls escalda 
lo plor i en lo torment que ara sofreixo 
no trova àmbits lo cor on espaiar-se. 
Des de que han vist los ulls aquestes lletres, 
sentir me sembla, a cada instant que passa, 
la dalla de la mort, un altra arruga 
obrir-me al mig del front més endiuzada. 
jTú no la sabs, tú no la sabs la nova 



Blanc. 



Ramón 
Blanc. 
Ramón 

Blanc. 



~ 55 - 



d'aquestes lletres que t'han fet portar-mel 
Ramón La sé i., planyeu-me! fins i tot envejo 

la sort que espera a mon germà. 
Blanc. (Alçant-se amb ira.) iMalhaia 

qui nega al desventurat la seva ajuda 

i al veuie'l en perill se'n burla encara! 
Ramón Senyor, vos he dit ja que pretenia 

quedar-me en lo seu lloc, dan-tli '1 missatge ; 

per mí, al llençà una vida que aborreixo, 

iquin pler no 'm fora lo salvar-ne un altra! 
Blanc. £l creus possible que aquests homes porten 

a terme son intent? (iTenen entranyes? 

0 és que no engendren fills, ni mai sentiren 
passà '1 Uabi patern demunt ses galtes. 

]o cerco fer recort d'una altra feta 
que siga amb lo que intenten comparable, 
i'm faVergonya el no trovar-ne ni una 
entre la gent més vil i més salvatge. 
Més no, això no és^possible; provatures 
seràn i fora per logrà espantar-me 

1 veure si amb T enginy guanyen la vila, 
ja que no abaten sos pendons les armes. 
Oh! iMai, jamail | Vinga si vol en Lude, 
vinga si vol darrera d' ell la França, 
vinga en Lluis onze, avans que ser francesos 
no quedi de la vila ombra ni rastre! 

(Pausa.) 

Ramón Senyor, d'aquestes lletres que us he dutes 
resposta he de tornar. 

Blanc. £1 còm donar-la? 

íQuèés que puc ferP^Deixarque mon fill mori, 
deixar a l'enemic la porta franca 
de que soc per lo poble centinella, 
traidor sent a la fe que tinc jurada? 
Jo sento aqui una veu prou coneguda (Al cor.) 
que'm fa memòria dels debers del pare, 
i sento'l drinc d'una pesant cadena 
amb que volen la pàtria endogalar-na 
Mon fill me crida allà; sospirs i queixes 
escolto voltant meu, i plors de mares; 
amor m'atreu, me xiicla, a cedi'm força 
i'l pès d'un jurament aqui m'esclafa. 
iQuè fer, què fer. Déu meu! £Tú què faries? 

(A Ramón.) 
Mes, no, calla, que ho sé; ja m'oblidava 
que esperes la resposta i que volgueres 



- 56 - 



donar per ell la vida allí quedan te. 

Ramón Perquè no ha de valer tant com la seva 
la que porto pel món com una càrrega, 
que dar-la a l'enemic ara podria 
per bé de la família i de la pàtria. 

Blanc. Aixís doncs, sa desgracia creus segura. 

^Perquè sens compassió vens a robar-me 
la darrera esperança i així't goses 
en expremer un cor que'l fel amara? 

Ramón Fet estic a sofrir. Tant tost ja'm trovo 
insensible al dolor i a la desgracia; 
sé'l francès fins on porta la rencunia, 
com vós la fe jurada i la paraula; 
sé que la vila i mon germà perillen; 
veuré al germà morir, la vila caure. 

Blanc. lamail encara'l poble estima'l Cònsol 

i encara'l Cònsol pot brandà una espassa... 
Que'ls done volen per mon fill la vila, 
rescavalar-me'l sabré jo amb les armes. 
No'm manca, no, coratge per la lluita, 
ni del francès tot lo poder m'espanta; 
com en temps de ma forta jovenesa 
la sang bull en mon pit, lo cor s'aixampla, 
cruxen-me'ls muscles, lo meu cap redresses, 
m'esperona'l desig, m'encén la ràbia. 
Com lo grifalc se llança des dels núvols 
sobre un vol de coloms, me veuràn caure 
sobre'l camp enemic i ( ai dels francesos ! 
I l'agror dels plors faré senti a ses mares! 

Ramón Vullau, pare i senyor, assosegar-vos 
deixant lo bèlic ardiment. Les armes 
no poden rompre del captiu los ferros 
ni'l camp remoure de la gent contraria. 
Prec vos mirèu les terminantes lletres 
que en Lude firma, i llegirèu, mon pare, 
que al primè envit de lluita per part nostra 
caurà en lo camp lo vostre fill cadavre. 

Blanc. ;0h, certesa crudell mes ja €s força 
i lo cel ho permet, tot seguit marxa; 
digas a en Lude... oh, no, suplica a en Lude, 
que, fora lo rescat que ell me demana, 
se faci de lo meu la part que vulga, 
que ho prenga tot, si tot ho vol; si és pare, 
dels fills que tinga lo recort aviva; 
si és home i sent, sa compassió reclama; 
si és caballer, sa dignitat invoca ; 



- 57 - 



si creu en que hi ha un Déu, fes-n'hi mem- 

[bransa. 

Ramon í1 si ré hi val? 

Blanc. (Amb ardiment.) Escup-lo, bofeteja'l. 

perque'm mati dos fills d'una vegada, 

i així del crim l'enormitat, disculpi 

demà l'enormitat de la venjança. 

Si rès hi val, a lluita de mort repta'l, 

i si per ser io vell no volgués batres, 

que ha de veure'm pots dir li mentre aleni, 

seguir, va ja allà on va ja, ses petjades 

fins a obligar-lo a satisfer un dia 

la set que tinc de sang i de venjança; 

trenta vides tingués, que'l meu goig fora 

matar-lo poc a poc trenta vegades. 

Ramon Vós ho voleu, doncs siga. (Va per surtin) 

Blanc. Espera, espera... 

ohl no, vesten ja, vesten, perquel pare 
està per vence al Cònsol i la vida 
d'un fill no val Jo deshonor d'un Blancas. 

(Ramon se .retira pel fondo. Blancas s'assenta i queda 
un moment ensimismat,) 



ESCENA VI 
Blancas / tot seguit Giló 

Blanc. £l siM pare vencés? Idea horrible, 

allunya't, deixa'm; veu del cor, malhajas, 
malhajas si tant sols has de servir-me 
per remoure lo foc de mes entranyes, 
traidor cridant-me si a mon fill m'inclino, 
i si no'l salvo, descastat cridant-me. 
£Per què lo poble ha de cercar sos Cònsols 
entre homes de virtut que sigan paresi^ 

Giló Senyor. (Entrant pel fondo.) 

Blanc. dQuè cerques? ^De quin nou martiri 

la copa enmatzinada vens a dar-me? 
(íCreus tu possible que al torment que sento 
puqra un altre torment sobreposar-se, 
o 'm portes lo remei? íQuè es lo que portes? 
Parla si pots. 

(Uestat de sobrexcitació en que's trbva,fa que vulga sa- 
ber lo que Giló ve a dir-li al mateix temps que no li 
dona ocasió de parlar; aquest estat dura en lo Cònsol 



- 58 - 



fins a l'acabament d'aquesta escena, dominant-se per 
complert a Ventrar los personatges que Giló ha vingut 
a anunciar-li.) 
Giló Senyor.., 
Blanc. (Sentint rumor del poble.) iQuè es això? Calla. 
{Què vol lo poble, es que potser s'acosta 
nova volta'l francès a les muralles? 
Corra; l'espasa, lo cavall... 
Giló Sentiu-me, 
que de sos crits us vinc a dir la causa. 
Fa ja uns moments que del Consell i'l poble 
espera per entrar una embaixa; 
vostre fill en Ramón a la surtida 
provà a coüvence'ls, més tot fou debades, 
i aquí l'arrastren no volguent que surti, 
fins que vós lo sentiu 
Blanc. La porta franca 

tot seguit deixa'ls. Si'l Consell arriba, 
com m'ha deixat ha de trovar-me encara. 
(Giló's retira pel fondo. Blancas s'assenta prop de la 
taula amb gravetat i dominant per complert los senti- 
ments a que acaba de donar expansió.) 



ESCENA VII 

Blancas, Güibona, Guillem, Ramón, 
Cònsol, Cònsols i Poble 

Cònsol Salut al Cònsol. 

Blanc. Al Concell i al poble. 

salut i pau. (Aixecant-se i tornant a seure's.) 
Cònsol Senyor, s'ha propalada 

pels àmbits de la vila una tal nova, 

que aqui tot d'una ens feu girar la planta, 

pregant a Déu que no resulte certa 

per ella al demanar-vos Tembaixada. 

Senyor, {què és de ton fill? 
Blanc. Presoner queda 

en lo camp enemic, per ma desgracia. 
Cònsol A ton just sentiment s'uneix el poble 

i pel rescat t' obra'l Consell les arques. 

{Rodes lo cap, Senyor? {Què pretens dir-nos? 
Blanc. Mon fill és presoner, mes n'hi ha d'altres 

als que'l vostre caudal, amb més jüsticia. 



- 59 - 



pot ajuda *ls amb lo rescat quels manca. 
Cònsol £Què vol per ell, doncs, lo francès? 
GuiD. (Surtin d' entre' l poble.) Llegeixes. 

lo plec d'en Lude. 
Blajíc. Per la Verge, calla, 

calla, ma filla! 
CÓNS. Si vos plau, llegiu-lo, 

Senyor. 

Blanc. i fa mail Lo que'l francès demana 

no és possible cedir, ni a ser possible 
m'hi obligaria a mí cap força humana. 
Ans que cedir d'en Lude a la proposta, 
sentiu-ho tots, jo cercaria un arbre 
i, amb la gramalla consular per corda 
del coll m'hi penjaria en una branca, 
que és més dolça la mort que va fer Judes 
^ que dur al front l'estigma de Tinfamia. 

CÓNS. Més repara. Senyor, que d'eixes lletres 
a tots convé saber. 

Blanc. (Aixecant-se.) Raó excusada. 

£Què més desitjen lo Consell i el poble? 

CÓNS. Si tens de seguir sort a ses paraules, 
res més, sinó que'l cel t'afavoreixi. 

GuiD. Pare i Senyor, vulgas a mí escoltar-me. 

(Los Cònsols i el poble, que anaven a retirar-se, s'aturen 
un moment al sentir la súplica de Guidona que s'age- 
nolla al peus d'en Blancas; aquest l'aixeca i l'estreny 
entre sos braços.) 

Blanc. iDòna infeliç! £l què pòdrías dir-me 

que jo no haja pensat? Aixeca't, calla, 
prega i espera; prega força, força... 

GuiD. jNo'ns queda cap recursi 

GuiLL. |No hi ha esperançal 

(Blancas acompanya la seva nora fins a un dels sitis 
que hi ha prop la taula on la deixa sentada.) 

Blanc. Si bens valguessen per mon fill, n'hi hauria; 
mes l'honra per rescat m'han demanada 
i jo soc català, mos fills m'estimen, 
i'l nom que porto vull deixar sens taca. 
Poble Ueal que per qui bé t'estima 
mogut d'agraiment vens a pregar-me, 
ta oferta generosa no rebujo, 
sab Déu que hi ha qui'm priva d'acceptar-la. 
Si de mon fill no trenco les cadenes, 
del jou arrebassant-lo de la França,^ 
si precs no escolto, ni lo plor aixugo 



- 60 - 



dels que ensenyar me intenten de ser pare; 

( Per Güidona.) 
pensa qui soc, pensa que mai tes penes 
de trovar eco dins mon cor deixaren 
i que mai a sos dols és insensible 

(Amb intenció,) 
quin remei cerca als sufriments dels altres; 
i si això penses, potsé al fi endevines 
la mena de rescat que se'm demana, 
rescat que amb sang ni llàgrimes se junta, 
ni amb l'or de tot lo món cap home'l paga. 
Deixem, per tant, de Déu als alts judicis 
la sort del pobre près encomanada: 
presoner és per qui altres molts moriren, 
ji per la pàtria tant val l'un com l'altrel 
(Durant tol aquest parlament, en Blancas deixarà conèi- 
xer lo gran esforç que està fent per sobreposar-se a la 
pena que la situació del seu fill li causa; més comsiga 
que al sentir lo plor de Guidona arriba a sospitar que 
algú dels seus puga endevinar la mena de rescat que 
per son fill s'exigeix, resol de sopte prevenir-se per lo 
que la desesperació podria tal vegada aconsellar- los 
donant devant de tots una ordre que' Is prova fins a 
convenciment lo irrevocable que és la determinació que 
ha prés.) 

Hola, mos patges del Consell, tot d'una 
mes ordres cumplirèu; en la gran sala 
del palau del comú, avans de dos hora 
vull les claus dels portals de la muralla. 
Dirèu als capitans que les defensen 
com d'aquesta hora avant són responsables 
de que ni un home de la vila surti, 
de que ni un home puga entrà a la plaça, 
que això aconsella lo perill que corre 
la vida i l'honra de la nostra pàtria. 
(Los dos patges indicats, que s'han adelantat a rebre 
l' ordre d'en Blancas, saluden amb una inclinació de 
cap i van a retirar-se, al moment que Ramón, lo qual 
fins ara ha estat callat esperant la determinació de son 
pare, s'ocostaa preguntar-li per la resposta que dega 
tornar al general francès. Al mateix temps que Ramón, 
s'aproximen al Cònsol Blancas, Guidona i Guillem, 
més aquest se desentén de tots i's retira després amb 
lo Consell.) 
Ramón Més, (lla resposta, doncs? 
Blanc, No hi ha resposta. 



- 61 - 



GüiLL jQue mori deixaràs! 
Blanc. Lo cel li valga. 

GuiLL. Tornen les feres per sos fills. 
Blanc. Les feres 

no tenen nom, ni honra, ni paraula. 
Hola, mos patges del Consell, feu via, 
les claus en mon poder vull sens tardança; 

(Los patges se'n van ) 
i ara, seguiu-me: dels perills que temo 
podrem tots junts en lo Consell parlar-ne. 
(Los dos últims versos los dirigeix en Blancas a sos 
companys consols, i a r anar-se a retirar amb ells i el 
poble, que' Is obra pas, Guidona prova segona volta 
d'aturar-lo, més ell, després de sostenir-la un moment 
en sos braços, se'n desprèn suaument i parteix seguit 
de tothom menos de Ramon, lo qual, al donar lo pri- 
mer pas per a anar-se' n, Guidona, en un arranc de 
desesperació, l'agafa per la roba i l'obliga a que- 
dar-se. ) 

GuiD. jPare i Senyor! (Abraçant-se-li al colL) 

Blanc. Encara tú, Guidona. 

(Amb reconvenció amorosa i desprenent-se' n poc a poc.) 
Partim, partim. 



ECSENA VIII 
Guidona i Ramón 



GuiD. iOh, Déu, i abandonada 

me deixen tots amb mon dolor a soles! 
iOh, no, no... tú que m'estimes, parla, 
parla si pots, per tot allò que vulgas! 
(Aturant a Ramón i obligant-lo a baixar al fondo.) 

Ramón Mes, £què he de dir-te? 

GüiD. Lo que diu la carta. 

Lo que tots m'amaguèu i jo endevino, 
lo que'l francès per È6n rescat demana, 
això que pel germà un altre epcatima, 
això que per un flll no pot dà'l pare 
i jo, sí, jo, Ramón, siga*l que vulga, 
he de dar al francès. 

Ramón jFoila esperança! 

No és possible, Guidona, 

GuiD. Doncs, iquè volen, 

què! 



- 62 - 



Ramón |Les claus de la vila! 

GuiD. Ah!... Aparta; 

(Crit de desesperació, amagant la cara entre les mans, 
Ramón vol consolar-la i ella'l rebutja.) 

deixa'm plorar ma desventura a soles; 
aparta't dic... Déu meu, il·luminau-me, 
deu-me socors que vull salvar la vida 
d'aquell que avui té per butxí a son pare. 
Ramón jDitxós cent voltes elll 
(Guidona al sentir Vesclamació de Ramón sent renaixe 
lo convenciment de que aquest l'estima i entra en sos- 
pita de que puga desitjar la mort de l'espòs. Rapidesa 
fins a l'acabament de l'acte.) 
GuiD. Ramón!... Ah! Diga'm, 

diga'm lo nom d'aquella a qui idolatres. 
Ramón Jamai! 

GuiD. (iTe fa vergonya? iPer ventura 

has posat en la mot tes esperances! 
|Ramón, Ramón, potser en ta desditxa 
somnies impossibles! per mes galtes 
tos llavis han passat... 
Ramón Còm no, si crema 

tot un infern d'amor en mes entranyes. 
(Expansió ardorosa de Ramón al veure a sa cunyada 
plenament convençuda de la passió que l'inspira: 
aquesta va pujant en indignació a mesura que aquell 
parla.) 

GuiD. |I jo d*aquest amor só inspiradora 
1 ton germà tes gelosies causal 

Ramón No tinc lo cor de roca i t'haig de veure 
los braços enllaçar al coll d'un altre, 
dir-li paraules per les que daria 
ma vida jo, i amb foc de tes mirades 
refer promeses que per mi cada una 
vé a ser com un punyal a les entranyes. 

GuiD. Tú no estimes, Ramón; tú odies. 

Ramon Tal volta 

odio i estimo. 

GuiD. ll cercaràs venjar-te 

del que la sort i ningú més te roba ! 

Ramón No cerco més que apagà'l foc que'm mata 
en l'aigua d'una font que quan m'hi aboco 
fugint entre esbarzers de mí s'aparta. 

GuiD. il tú insistir-hi vols? 

Ramón Saber no intentis 

lo que jo no he gosat a preguntar-me. 



- 63 - 



Sento la força d'una mà invisible 

que de Tabisme al peu mateix m'aguanta; 

sempre una veu al meu entorn murmura 

que no sé si és lo crim o l'esperança... 
GuiD (íL' esperança? jamail |Dins mí palpita 

un àtom de l'alè que anima als Blancas^; 

si't mancava'l valor, quan l'hora siga. 

entre tú i jo esculleix, i amb un acaba! 
(Tirant'li als peus un punyal que ha pres de demunt la 

paperera, lo qual aplega Ramon al partir.) 
Ramón iSi altres dòns a l'amor no haig d' agrahir-li, 

aquest guardaré al menys en mes entranyesi 



(Al moment que Ramón se retira, Guidona, sentint de 
sopte V inspiració d\una nova ideia que puga contri- 
buir a salvar la vida de son espòs, corra a obrir l'es- 
tancia en la qual Romà està tancat des de Vescena 
segona. Diàleg expressiu i rapidissim.) 
GuiD. AhI Surtiu. (Obrint la porta.) iQnè sou capaç 

de fer per mí? 
Romà El que vulgueu, 

mentres que amb mos fills penseu. 
GuiD. Rè'ls mancarà. 
Romà Lo meu braç 

és vostre, ma sang, ma vida. 
GüiD, Potser perilli. 
Romà Al marit 

veurèu. 
GuiD. iCòm serà? 

Romà He sentit 



ESCENA IX 



Guidona / Romà 



.(Allà on era tancat.) 



GuiD. 
Romà 
GuiD. 
Romà 
GuiD. 



GuiD. 
Romà 



d'allí dins. 

Sí, sí... 

Em convida 

la sort. 

Riquesa no'm manca. 



A mí no'm manca valor. 
Puc donar-vos un tresor, 
Tinc de llibertar a en Blanca. 
il ho lograrèu? 



- 64 - 



Romà 

GUIDONA 

Romà 

GUIDONA 

Romà 

GUIDONA 

Romà 



GUIDONA 



Romà 

Los DOS 
GUIDONA 

Romà 

(tUIDONA 

Romà 



Si Déu vol. 
Pensèu que sols visc per ell. 
Vós, en mos fills. 

£l al castell 

anirèu sol? 

(Posant la mà al punyal) Mai vaig sol. 
Prò, (íper entrar? 

Escribiu 
perque'l provincial del Carme, 
tres frares vulga deixar-me 
i un hàbit. 

No cal; teniu 
aquest anell i en nom méu (Allargant-li.) 
mostreu-li; mes, de primer 
jureu-me... 

Això ho debem fer 
tots dos a l'hora. 
(Extenent la mà.) |Per Déu! 
Que als vostres tinc d' assistí. 
Que us tinc de tornar l'espòs. 
Qui menteixi, mal repòs. 
Qui juri en fals, mala fi. 



Fí DE L^GTE, SííGÓN 



ACTE TERCER 



La mateixa decoració dels actes anteriors 



ESCENA PRIMERA 

Guillem, Descatllar, Home 1, Home 2 / homes 
del poble 



(A l'aixecar-se el teló apareixen tots en conxorxa i un 
d'ells a la porta, vigilant per no ser sorpresos.) 

Descat. Ï bé, deixems d'indirectes 
i parlem cU i català. 
Sobre tot que no'ns sorprenguen. 

( A l'home de la porta,) 
Podèu estar descansats, 
Doncs, a T assumpte. 
(A Guillem.) A vós toca 
parlar; vós ens heu cridat, 
i si bé qui més qui menos 
sospitem tots, quan vél cas 
qui porta bandera parla. 
Doncs, sabèu que 'ns trobem ja 
que, a nit passada, en cap üeca 
s'ha fet foc ni s'ha pastat ; 
sitges, magatzems i tendes 
hem seguides, i ni un grà 
de blat en tota la vila 
no tenim; a l'hospital, 

Joan BlancRS — 5 



Guillem 

Home 1 
Guillem 
Home 2 



Guillem 



66 - 



Home 1 
Descat. 

Guillem 



Descat 



Guillem 
Home 2 
Home 1 

Descat. 



Guillem 



Descat. 

Guillem 

Homk 2 

Guillem 

Home 1 

Guillem 

Descat. 

Guillem 
Descat. 



Guillem 



drogues, càldos, medecines, 

tot falta ; estem acabant 

los pocs caballs que teníem 

pasturant dintre 4 fossar, 

i s^han cullit cinc cadavres 

causats tots cinc per la fam. 

I bé; £cap Rei de la terra 

pot obligar als vassalls 

a més del que hem fet pel nostre? 

Ni tampoc a la meitat. 

No és del Rei, sinó del poble, 

de lo que'ns convé parlar. 

Es cert. £Ens queda cap medi?... 

iSabèu còm acabarà 

lositi?... 

Jo sols puc dirvos 
que'l francès, per ensenyar 
la sort que a la vila espera, 
a nit ha tallat lo cap 
a en Bernat d'Oms. 
( Sorprès,) Com? 

il en Blancas? 
Presos los van fer plegats 
i quan n'han mort Tlun, de l' altre... 
Tant sols s'ha trovat al camp, 
posat al cim d'una llança, 
lo cap del primer. 

jDels llamps 
què'n fa Déu, quan ni un i fora 
als butxins no 'n vol llençar! 
lAi del pobre fill del Cònsol! 
Ah, sí, parlar d'ell ens cal. 
Salvar-lo voldrèu. 
(A rhome de la porta.) Alerta. 
No temeu. 

Sí, el vull salvar. 
Pensèu que 'Is moments son hores, 
pensèu... 

il què més se sab? 
Que a nit, del convent del Carme, 
quatre frares han anat 
al castell, i'l que és fins ara, 
ningú'ls ha vistos tornar. 
jDéu del celi.., I bé, si ajuda 
lo Rei en Joan no'ns pot dar, 
i al francès li sobren forces, 



- 67 - 



i aquí estem morint de fam, 
iqnè fem? Si pactem, encara 
tal volta poguem salvar 
los furs, i mentre aquests quedin 
que's diga Lluís o Toan 
lo Rei, igual és. 
Home 2 iVoldríeu 
potser? .. 

Guillem iQui sab si demà 

tindrem que r endins sens pactes 1 
Déu sab si demà la fam. .. 

Home 1 ^Còm d* això, doncs, deseixir-nos? 

Home 2 {Quin medi sabèu? 

Descat. Un n' hi ha, 

sols un. 

Guillem Per lo fill del Cònsol 

demana M francès les claus 
de la vila. 

Home 2 El que és en Blancas 

no crec que les vulga dar. 
Guillem Mail 

Descat. íNí per son fill? 

Guillem Ni encara 

que fós per ell. 
Descat. Doncs, si acàs 

volèu guardar T esperança 

de la revenja, a pactar 

pot entrar un altre Cònsol. 
Home 1 ^Traient a en Blancas? 
Descat. Si tal. 

Guillem Al francès ja un cop va pendre 

la vila. (Animant als conjurats.) 

Descat. I que hi tornarà 

i amb més dalè, sent donada 

del fill presoné'l rescat. 
Guillem Aquest és mon plan, no'm manquen 

caudals ; si volèu guardar 

les forces, malaguanyades, 

que ara aniquila la fam, 

per recuperar la vila 

quan la sort torni a ajudarns; 

si volèu per salvà a en Blancas 

un altre Cònsol nombrar, 

contèu amb mí; demanèu-me 

(Donant-los diners.) 

quant volguèu, i al mercadal 



~ 68 - 



siguèu tots d'aquí mitja hora» 

que allí us aniré a esperar. 
Desgat. £Hiserèu?... 
Ho\iK 1 [U hereu del Cònsoll 

(Baixant de la porta del fondo, des d' on ha estat anant 
i venint durant tota escena, en vigilància per no ser sor- 
presos.) 

Guillem Vindrèu? (Los acompanya a la porta dreta.) 
Homs 2 Sí. (Retirant-se.) 

HoMR l Sí. (Id.) 

Dkscat. (Apart.) Va marxant. 

(Descatllar diu lo darrer mot amb la satisfacció del que 
veu per bon cami un plan preconcebut, retirant-se amb 

~- los demés conjurats per la porta que Guillem indica 
Ramon entra a temps de veure sortir als darrers 
d' aquells, fent un moment de suspensió.) 



ESCENA II 
Ramón / Guillem 



Ramón ^Podríeu dir-me què feia 

la gent que d'aquí se'n va? 

però no, no vull saber-ho... 

A la fi no 'Is puc reptar. (Apart.) 
Guillem ^No sabs potser lo que passa?... 
Ramon Traidors son i jo altre tant... 

(Apart i sens entendre a en Guillem fins que s'indica.) 
Guillem Ramón, i\o de n'Oms ignores? 
Ramón Ià la pàtria ells; jo al germà! 

(Apart i acabant la idea que'l preocupa.) 
Guillem íNo sabs que en la nit passada 

s'ha trovat vora*l portal 

d^Elna el seu cap? 
Ramón Matar presos 

és propi sols de cobarts. 
Guillem (iSabs oue al castell quatre frares 

del Carme, anit han pujat? 
Ramóx iDéudeDéu! (Sorprès.) 
Guillem D'això tractava 

la gent que d* aquí se'n và, 

i per salvà al fill del Cònsol 

cap medi saben trovar. 
Ramón I bé, sí, per més que penso 

tampoc jo 



- 69 - 



Guillem jl el mataràn, 

com a en Bernat d* Oms! 
Ramón (Amb intenció.) Trovar-me 

voldria io al seu costat, 

perquè així les traidoríeSc 

que urdint-se aquí potsé estàn, 

no'm fóra precís... tallar-les 

amb r espasa. 

Guillem I no sé pas. (Irònicament.) 

si així encara evitaries 

a ton germà pitjors mals. 
Ramon iNi us entenc... ni us vull entendre! 
Guillem Jo'm trovo en lo mateix cas. 

Tú has vist sortir d' aquí uns homes, 

jo ahin vaior veure un entrar, 

i a fè que no sé ton pare 

de quins se pot més fiar, 

dels que surten per la porta 

o'ls que entren pel finestral. 
Ramón Guillem' Guillem!».. (Exasperant-se.) 
Guillem (Seguint l'ironia.) Aquells homes 

no son res, amb ton germà; 

cap d'ells ser traidor se pensa, 

se tenen per tan honrats 

com tú i jo, i fan per salvar-lo 

més que no jo i tú plegats... 
Ramón |Per Déu, Guiilem! (Amb mal tò.) 

Guillem Si ton pare 

en sospita d'ell entràs, 

potser que's quedàs en dubte, 

preguntant-se, capficat, 

si té d'aparedar portes 

o bé enreixar finestrals. 
Ramón lOh, ràbia! (Portant la mà al punyal. 
(Guillem, al veure la acció de Ramón, li pren lo punyal) 
i deixant V ironia, li dirigeix los darrers versos amb 
afectuosa intenció.) 
Guillem Potser intentes 

penedit, tornà'l punyal 

a qui avans que tú'n fou duenyo? 
(Deixant-li compendre que reconeix en aquest punyal lo 
de la seva filla.) ^ 

I Ara't reconec! Ja mai 

qui és brau, qui és honrat i és digne 

té d'anar amb lo cap baix... 

jCap Blancas li ha dut encara! 



- 70 - 



Ramón, va 4 cor en la mà. 
(Allargant la mà que Ramon pren maquinalment, sens 
dir una paraula.) 

Calma't, pensa, reflexiona... 
Déu no^ns voldrà pas deixar. 
(Se^n và per la porta dreta. Ramon queda un moment 
pensatiu.) 



ESCENA III 
Ramón 

limpossible, sí, impossible! 

jo mateix he provat ja 

de dir-me això centes voltes, 

|i sempre en vàl Lo volcàn 

del cor lo cervell m'escalfa, 

bull en mes venes la sang; 

soc un brau, un lleó i sento 

com a tal, i tant i tant 

que per més qüe vull i provo, 

no sé què fer per pensar. 

íQuí pot aturar la lava 

quan reventa lo vulcàn? 

Fins per veure si podia 

jo mateix de mí espantarm' 

frisós he clavat la vista 

dins la lluna del mirall, 

i la cara que hi ha sortida 

la d'ella, la d'ella ha estat. 

Ella! |Però és ell de qui ara 

lo perill dec recordar : 

si's salvava... ja ni goso 

per sos noms anomenà'ls... 

si's salvava, dins un claustre 

ben lluny m'aniré a tancar, 

per poder-me matà a soles 

del record amb lo punyal! 

Sinó, ah!... ni a l'esperança 

goso a la cara mirar. 

;Patria, prèn ma sang... oh, pàtria, 

ma vida prèn aviat, 

que si avui de tú son dignes 

demà no sé si ho seràn. 



ESCENA IV 



Ramón / Blancas 



(Blancas entra pel fondo amb uns papers a la mà, a 

temps de sentir los darrers mots de Ramón.) 
Blancas ^Parles sol? 
Ramón Sí, m'esbravava. 

Blancas í Amb paraules? 
Ramón iViva Déul 

diguèu-me com ho volèu. 
Blancas Llegeix. (Allargant-li un plec obert.) 

Ramón Més, (i vós? 

(A mig llegir lo escrit.) 
Blancas Acaba. 
Ramón Però, tot? (Tornant-li el paper.) 

Blancas Tot ho cedeixo 

a en Lude, si'm torna el fill; 

iret que l'haguem del perill 

a tú la venjança't deixo. 

(íQuè dem al fi? Alguns terroços, 

alguns grapats de dinés... 

ara que 'Is guardin, després... 
Ramón Després, m'han de fè en mil troços 

o'ls ho pendré altra vegada, 

doblat i tot. (Amb altra força,) 

Blancas íNo 't sab greu, 

doncs, lo que faig? 
Ramón Oh, deixèu. 

Blancas «iQuè vols? 

(Ramón, amb sentiment, al veure que son pare, sospitós 
de V afecte que ell puga sentir per son germà, liprèn de 
les mans lo plec que acaba de tornar-li, amb lo qual 
s'acosta a la taula a escriure-hi unes ratlles,) 
Ramón La carta otorgada 

a en Lude, dels vostres bens, 
perquè en ella haig d' anyadir 
lo que la mare al morir, 
va deixar-me. (Poses a escriure.) 

Blancas ^Això preténs? 

Ramón, en aquest instant 
sens dubte la teva mare, 
des del cel, com fa ton pare. 



- 72 - 



Ramón 
Blancas 
Ramón 
Blancívs 



amb orgull t^està mirant. 

(Avançant uns passos al prosceni.) 
)a no'm sembla tant foscós 
lo cel com fa poc. respiro ; 
ja no'm fa por quan me'l miro, 

(Per Ramón.) 

altre cop tinc dos fills, dos. 
Teniu. (Tornant-li lo paper que ha escrit.) 
Ramónl (Commogut.) 



AhI 



(Id.) 



No ho digas 
que d'un fill méu he dubtat, 
i veure'l he desitjat 
mort per llances enemigues.' 
Parel 

jHe temut per l'honor 
de totsl... Ka estat un desvari 
de la edat... no vull pensar-hi. 
No hi pensèu, no, per favor. 
Ara, sí... 

Calla. (Apart pel con) 

Ara sí 
que de tú goso fiar-me, 
sé en Blancas i haver d'estar-me 
de di al fill, alllò que di 
no puc a cap més mortal, 
cl això què és? (Amb interès.) 

(Donant-li un altre paper.) Mira aquí, mira 
i veuràs lo que pot V ira 
fer d'un home. 

(Llegint lo paper.) «Si'l portal 
de la vila, per rescat 
del fill, avui no'ns obriu, 
a veure'l morir sortiu 
demà al ser lo sol llevat. 
Lude. » 

(Ramón se passa la mà pels ulls 
s'adona que son pare, sens dir 
allarga un altre paper desplegat.) 

^Encara més? 

Encara. 
Llegeix, i pensa, si goses, 
les batalles horroroses 
que ha de sostenir ton pare. 
«Al Cònsol.— Lió— Desembre (Llegint.) 
Aguantèus a tota ultrança, 



Ramón 
Blancas 



Ramón 
Blancas 
Ramón 
Blancas 



Ramón 
Blancas 



Ramón 



/ a V apart ar-se-les 
ni una paraula, li 



Blancas 



Ramón 



- 73 - 



perquè de V odi de França 

avui ia tot és de tembre. 

Mercès a amistats antigues 

pels erabaixadors guardades, 

hem sabut ordres^donades 

a les forces enemigues 

perquè, sens mirà'l pactat, 

quan la vila hagin rendida, 

no hi deixin un home amb vida 

ni un casal per sé aterrat. » 
(Desprès d'una xica pausa i amb molt descoratjament) 

No sembla sinó que'l cel 

pretengui posar-me a prova. 
Blancas iSi defalleix un cor jove, 

io què faré! Tot lo fel 

del càlzer de F amargura 

he begut, i no s'acota 

mon cap; ^potser una gota 

a tú'ls bulls del cor t'atura? 
Ramón iJa mai, ja mai! jPerò en què 

podem esbravar la ràbia! 

Obriu al lleó la gàbia 

de pedra que aquí'l reté. 

i |ai del francès!... però no, 

no és això lo que ara importa. 
Blancas Tenim la mort a la porta 

i cal treure-la amb això. (Los papers citats.) 
Ramón íHeu pensat qui ho puga dú 

al castell? 

Blancas La muUé... el pare... 

Ramón Ella, no. (Amb arranc.) 

Blancas Potser encara .. 

Qualsevol, però no tú. (Recelós.) 
Ramón Doncs seré jo i ningú més. 
Blancas Ramón! 

Ramón En mercè ho demano (Donant-se.) 

Blancas \Es ton germà! 

Ramón Me 'n ufano. 

Blancas Vejam qui més digne n' és. 



~ 74 - 



ESCENA V 
Blancas, Ramón / Guillem 



Blancas 

Ramón 

Guillem 
Blancas 



Ramón 
Guillem 



Blancas 
Ramón 
Guillem 
Blancas 



Ramójn 



Blancas 
Guillem 



Guillem! Guillem! 

(Cridant-lo a la porta dreta.) 
(Apart,) A jugar 

vaig ma TÍda. 
(Sortint) íQuè volèu? 
Que a pensà un xic m'ajudèu, 
si*m podèu aconsellar. 
Perquè en lo trans que la sort 
m'ha posat, mon cap vacila; 
que he jurat salvar la vida 
i sé que'l meu fill... no és bort. 
(Los tres s'han assentat entorn de la taula.) 
Consell demaneu, mon pare 
i ho tinc jo per escusat. 
La veu de la sang, la edat 
i'l ser Cònsol com ets ara, 
fan inútil lo consell. 
Vaig tement que aixís no siga. 
L*honor és qui primé obliga. 
Lo fill, primer que tot ell. 
Això, això és lo torment 
que des d'ahi'm bat sens treva, 
i a la raó que 's subleva 
fa despreci'l sentiment. 
Tres voltes aquí tancat 
hem vist al Rei pel francès 
i, com un lleó, totes tres 
lluitant la vila ha salvat, 
i'm torna boig presentir 
que '1 Rei puga di algun dia, 
que sols quan ell ne partia 
lo francès la va rendir; 
jmes no serà! 

No ha de ser, 
0 bé jo no ho tinc de veure, 
que'l que fa un Rei no han de creure 
que un Cònsol no ho puga fer. 
Això, això. 

Vaig vejent 
que r orgull tant tost vos cega. 



- 75 - 



Blancas 



Guillem 
Blancas 



CjUILLEM 



iTl fill! íQuè hi haurà que's crega 

que per dar-li un sol moment 

de vida, tu i los demés 

que són pares, no daríen 

un món, si dar-lo podien? 

|I més encara, molt mésl 

íTú no sabs que per lliurar 

mon fill, trigaria poc 

d'anar-me a posà'l seu Hoc?... 

Això és desvariejar. 

íQuè he ofert tot lo que tenim 

de bens, hisenda i dinés, 

per son rescat?... 

(Per demés 
creus tú que serà? Surtim 
doncs de Perpinyà, salvem 
a en Toanic, i desseguida 
a dintre, d'una emvestida, 
delmant enemics tornem. 
cNo tens lletres del Rei Joan 
que a entrà en pactes t'autoritza? 
£Nc'n tens una més precisa 
dient que al fill te mataràn 
si no ho fas? {Ira de Déul 
ïquè'l dubte és ja per demés! 
Obra la vila al francès 



Ramón Mai! Si a mí m'escolteu, 

no dareu per la ciutat 
un sol fill, que'n teniu dos, 
i si no fós prou, fins vós. 

Blancas Ramón. 

Ramón Lo sér m'heu donat 

i dic lo que dic: primer 
que deshonrà'l nostre nom, 
jo, vós, mon germà, tothom: 
Ique's perdé lo món enter! 

Guillem lOrgull, orgull! 

Ramón Cobardía, 
dic l'o. 

Blancas Pensèu mon torment, 

quan lo que 'Is dos esteu fent 
sento aquí tot lo sant dia. 

Guillem |Ai del fill que es posposat 
a un altre afecte I 

Ramón lAi d'aquell 



(Al con) 



- 76 - 



que la pàtria ven per elll 
Guillem í Viure importal 
Ramón |Ser honratl 

Guillem Ramón! 
Ramón Guillem! 

(Los dos que, a més de dissentir d'opinió en l' assumpte 
de que tracten posseheixen lo secret de lo que creuen 
motiva la respectiva conducta que segueixen; venen 
parlant-se total* escena amb certa actitut Irònica, per 
en Blancas no compresa, aixecant-se dels assientos de 
tant en tant per a abalançar-se Vun a V altre en actitut 
provocativa, que's sempre mal continguda per r inter- 
venció del Cònsol, qui no sab veure en ells més que 
l'amor a la pàtria i a lafamilia que són los dos sen- 
timents que a n'ell lo combaten.) 
Blancas iPatria carai 

íFill del cor! {Còm escullir 

si jo no'm vull envilir 

ni puc deixar d' ésser pare? 

Mes, £què dic? {Cal arribar 

a tals extrems per ventura? 

dPotser la vida no dura 

fins més enllà del fossar? 

^Morim quan los ulls tanquem? 

iho foc intern de la vida 

no és r existència seguida 

amb que perpetuant-se anem? 

Sang de ma sang mon fill és, 

sang dels avis és la meva, 

si era honrada quan fou seva ^ 

sent meva^n serà molt més, 

i circulant per les branques 

de l'arbre del meu casal, 

com sava absenta del mal, 

per fè etern l' honor dels Blancas, 

ja mai portarà 1 sagell 

d'un afront que'ns mataria; 

jo del fill renegaria 

si ho volgués, com de mi ell! 

No no, no... (Desetxant mal pensament.) 
Guillem (Irònic.) jAixís deixaràs 

que triomfi doncs l'heroisme! 
Ramón Vós ne dèieu egoisme, 

no fa molt. 
Guillem ,íPermeteràs 

(Sense atendre a Ramón.) 



Blancas 

Guillem 
Ramón 
Guillem 
Blancas 

Guillem 
Blancas 
Guillem 
Ramón 

Guillem 

Blanc. 
Guillem 
Ramón 
Blancas 



Guillem 
Blancas 
Ramón 

Guillem 

Blancas 
Guillem 

Blancas 



que l'espasa del butxí 
caiga damunt d' ell? 

Farem 

per salvar-lo, quant puguem. 
No't deixen més que un camí. 
Aquest no's pot acceptar. 
Mal pare't dirà T historia. 
£Qui sab, al deixar que moria 
mon fill, a quants puc salvar? 
Lo sacrifici no és llei. 
Ho és sempre '1 bé del prohisme 
Això no és humà. 

L'egoisme 
per cap mal tro va remei 
No pot dir tal qui s'oblida 
de la sang. (Encarant-se a Ramón.) 

Per millors fins. 
iDéu nos guardi de Cains! 
ll de JudesI 

Per ma vida, 
Guillem, que jutges per tú 
i no per mí 

Més pitjor. 

Sò'l Cònsol. 

Lo guardador 
de mil famílies. 

Ningú 
pels altres dona lo seu. 
Perquè falten. (Ràpidament.) 

Perquè escolten 
la veu del cor. 

I's revolten 
contra'ls manaments de Déu. 
Ah, no, Guillem, no soc jo 
qui s'erra en aquest moment; 
parles tú pel sentiment, 
•m* impulsa a mí la raó. 
Pare vols que siga, i fóra; 
de tot lo demés t' oblides 
sens veure que de mil vides 
n'és la del fill salvadora; 
i no és just, cristià no és 
que de ma sang per salvar-ne 
una gota, vulga dar-ne 
un mar de la dels demés. 
Mai, Guillem. Una altra volta 



- 78 - 



oferiré per rescat, 
jo en persona, quan m^ha dat 
la sort ; mes si acàs no escolta 
en Lude mos precs, si*m veu 
suplicar als peus i encare 
s'aguanta inclement... 



ESCENA VI 



Los mateixos i Joanio 



(Joanic apareix a la porta del fondo, abans de dir en 

Blancas los quatre darrers versos.) 
ToANic El pare 

haurà fet més del que deu. 
Guillem loanicl (Abraçant-lo,) 
Blancas íFíU méu! (Id.) 

Ramón Això, 

(Apart, però dant-li la mà.) 

iquè serà? 
Blancas Tanta alegria 

fa mal. 

Guillem i Qui esperar podia 

tornar-te a abraçàl 
Blancas Il·lusió 

(Abraçant-lo altre cop.) 

me sembla; t'abraço, sento 

batre'l teu cor sobre el méu, 

i de la bondat de Déu 

encara dubtar intento. 
Guillem Plores? 

(A Joanic que s'aixuga una llàgrima.) 
Blancas Quan de nou t'aculis 

al pairal i amant i lliure 

nostres cors vens a reviure, 

£per quèM plor t'entela els ulls? 
Guillem Serà'l goig, son goig immens; 

i res ne sab la Guidona... 
Joanic No, no, espereus una estona. 
Blancas Però?... 

Joanic Dintre curts moments 

forçós me serà partir. 
Guillem Partir? 



_ 79 - 



JOANIC Si ara aquí veièu 

a la caritat debèu 

aquest bé. 
Blancas i per agrair 

mercè tan gran, £què t'obliga 

a deixar-nos? 
Guillem Temps hi haurà 

després per regrecià... 
ÍOANic Tinc un jurament que'm lliga 

al castell. 
Blangas ,iNo ets lliure? 

loANio No, 

que sols de mí compadit 

un dels frares, que a la nit 

han vingut a ma presó, 

lo tratje seu m'ha deixat 

i amb lo méu s' ha vestit ell. 

perquè ningú del castell 

notés que jo aquí he baixat. 
Blancas £1 doncs en Lude?. . . (Vacilant) 
JoANio De vós 

està esperant la resposta. 
Blancas {Coneixes tú la proposta 

que m'han feta?... (Vacilant) 
JOANIC Sí 
Blancas Horrorós 

és lo pas. 

JoANic No 'n cal parlar; 

farèu vós lo que just sia, 

que a mí impossible'm seria 

d'allò que'm farèu dubtar. 
Ramójs No sembla sinó que al cor 

un cau de serpents hi tinga. (Apart) 
Gmillem £l ens deixaràs? £Qni't detinga 

no hi haurà? 
ToANic Així ho vol la sort. 

R AMÓN I Malei t qui s' inficiona 

la sang de verí! (Apart) 
JoANic iQm sab 

si per en Lude, el méu cap 

és lo darrer que ambiciona? 

I a no sé així, a no haver-hi 

més recurs... vos hè sentit (De la porta ) 

d'allí, i lo quel pare ha dit 

trovo just... iQuè podem fer hi? 

iQuants de la guerra 'Is tropells 



- 80 



i les conseqüències ploren? 

(íQuants a algú dels seus anyoren? 

Nosaltres .. no som més que ells. 

A iguals drets, debers iguals. 

Quan la pàtria a sos fills crida 
( no val de ningú la vida 

més que la d'altri, i la falç 

de la mort jamai repara 

de res, fa via, fa via, 

ni*l crit dels fills la desvia, 

ni r atura el braç del pare ; 

i el mateix tombai ajeu 

lo bri d'herba que'l fort roure, 

perquè res més la fa moure 

que la voluntat de Déu. 
Blascas Fill méu, fill méu, tú has llegit 

en mon cor, o el cel t'inspira. 
Guillem iDelira, Déu méu, deliral 
Ramón íFins en això és preferit! (Apart.) 
Blancas Això, això és lo valor. 

Aquesta la f è cristiana ; 

fé'l que la pàtria'ns demana 

i a Déu aixecar el cor. 

Volgué'l Cel de Abraham un dia 

que'l fill li sacrificàs, 

i el pare va alçar lo braç; 

el fill obedient moria, 

Cumplim, doncs, com ells, tú i jo 

i faci Déu son judici. 
ToANic A r hora del sacrifici 

veurà la pàtria qui sò. 
Ramón Ohl lo tornaré per tú 

al castell, mentres el pare 

parla a en Lude. (Amb afecte.) 

JoANiC Ramón, ara, 

fóra jo, no hi ha ningú 

que puga salvà a qui espera 

mon retorn... No hi pensem més, 

i ja que'l cel m'ha permès 

tornà a veure'ns, a la que era 

ma ditxa tota deixèu 

que veja una altra vegada ; 

després que l'hauré abraçada 

que siga'l que vulga Déu. 
Blancas lo tinc de comprà al francès 

a pes d' or la teva vida. 



- 81 - 



Guillem Per si acàs, a la sortida 

posaré jo un entropés. (Apart, anant-se' n,) 
(Blancas i Ramon entren dins per la porta de la dreta. 
Guillem, per la del fondo,) 



ESCENA VII 

lOANIC 

Ni en lo venturós moment 
que ròscul nuvial cambiava, 
com ara no palpitava 
mon cor tan seguidament. 
Lo raig primerenc sentia 
llavors del sol de Tamor... 
encara'n sento Tardor 
i se'm pòn ans del mig-dia. 
I ara, iquè'ns direm? íQuè hi ha 
per pogué en ma desventura, 
de son càlzer d'amargura 
la fel que'n vesa ensucrà? 
No res. De ma negra estrella 
no n'espero ni aquest plaher 
que fóra'l darré, el darrer 
que sentís;... més, valor; ella 
aquí vé. 



ESCENA VIII 



JOANIC / GUIDONA 



(Guidona vé corrents per la porta de la dreta. Joanic la 

reb en sos braços.) 
Guidona Joanic! 
Joanic iSí, sí, 

soc ]o\ 

Guidona |Mon espòs! 

Joanic jMa vida! 

Jo que en mos braços, rendida 

d'amor, te torno a teni. 

Jo que en mig d'aquets trabulls 

de que's forma l' existència, 

en lo neguit de l'ausencia, 

Joan Blancas— 6 



- 82 



GUIDONA 

JOANIC 

GUIDONA 



JOANIC 

GüIDONA 

JOANIC 



GUIDONA 
lOANIC 



GUIDONA 



JOANIC 
GüIDONA 
JOANIC 
GUÍDONA 

JOANlC 

GüIDONA 

JOANIC 

GüIDONA 



lluny de la llum dels teus ulls, 

sento que mon cap s'acota, 

sento que se *m gela el cor, 

perquè tú no ets sols Tamor, 

perquè tú ets ma vida tota. 

íGuin goig, Déu méul Parla, parla; 

i]o no havia sentit mai! 

Despai, Guidona, despai. 

íl haver de tornà a deixar la! (Apart.) 

jDespai me dius, quan encara 

no sé si'l que*m passa és certl 

iLo que en un dia he sufert 

no llegeixes en ma cara? 

Desvia un llamp; dels unglots 

de r esparver treu l'ocella, 

aparta de la rosella 

lo tall de la falç, si pots, 

i al refer-se de l'esglai 

dels que talment ressuciten, 

vés dient als cors que palpiten 

com lo méu : despai, despai. 

Perdona'm! 

£Què dius? 

Per mí 
fas més de Jo que mereixo ; 
jo t'estimo, mes, si't deixo 
un altre cop... 
(Amb ansía.) íQuè vols di? 
Si per pocs instants i fóra 
altre cop t' haig de deixar, 
no per ço t'ha de faltar 
l'amor del que lluny t' any ora. 
Ah, no, no: això si Déu vol (Abraçant-lo.) 
no serà, i dat cas que siga, 
res a deixar-te m'obliga; 
d'aquí no has d'anar-te'n sol. 
Delires! 

D'amor serà. 
£Duptes de ma fè potsé? 
Sospito i no puc dir què, 
però amb tú me'n vull anà. 
No pot ser. Tinc de partir 
per ser demà aquí altra volta. 
Tó m' enganyes, (Interrumpint-lo.) 
Però escolta... 

M'enganyes, sí. 



— 83 - 



lOANiG lEm vols sentir? 

Jo que, per haver estat 
près al camp, sé com se trova 
V enemic, la bona nova 
al Rei tinc de dú. Apostat 
un estol de gent espera 
prop dels monts lo nostre avís ; 
jo, que conec lo país, 
vaig i vinc per la dressera 
en poques hores, guiant 
als valents del nostre Rei, 
i el francès altre remei 
que'l de fugir no deixant; 
demà, demà llibertada 
per ells la pàtria veurem, 
i demà tú i jo podrem 
abraça*ns altra vegada. 
Més, com la mort i la vida (Transició,) 
Déu les té, avans de partir 
he volgut venir-te a dir : 
adéu ! 

GuiDONA {I tan desseguida 

de r arribada has de dar-me 

l'adéu, altre cop, mal cor? 

£Si'm parles de vida i mort, 

còm penses podé enganyar-me? 

No sé, no'm puc figurar 

què siga lo que'l destino (Li prèn la mà.) 

em guarda, però endevino 

que rés bò no'ns pot portar ; 

perquè quan la mà't tremola, 

perquè quan lo pols te bat 

com un cavall desbocat, 

i per tes galtes rodola 

una llàgrima indiscreta, 

del cor sens dubte escapada, 

jo, que he après en ta mirada 

a llegir la més secreta 

intenció del sentiment, 

no dubto, no, estic segura 

que una pitjor desventura 

ton llabi amagar pretén. 
JoANio No, Guidona, no hi ha un tal. 

Los perills que 'Is demés passen; 

son los únics que amenaçen 

a ton espòs. Si fatal 



- 84 - 



la sort m'ha de ser, serà 
més tard, perquè lo que*s ara 
tenint-la en mans de mon pare, 
segura ma vida està. 

GuiDONA Ah! £Ouè dius? (Arratic de terror.) 

JoANiG Guidona! 

GUIDONA iNo, 

tú no sortiràs d'aquí! 
lüANic I Per Déu! (Volent-la calmar.) 

Guidona Ton pare rendi 

no vol la vila. 
JOANic Amb raó. 

Guidona I el francès, per ton rescat, 

vol la vila i no res més. 
Joanic Ardit de la guerra això és. 
Guidona Però no és ta llibertat 

lo que, amb cinisme, a ton pare 

a mercadejà's convida, 

si no és ta vida... ta vida 

que és la meva i més encara. 

(ura'm, jura'm no posar-te 

en mans del francès. 
Joanic íPer Déu, 

que delires! 
Guidona D'aprop méu 

jura'm qúe no has d' apartar-te. 
loANiG No puc, no puc. 
Guidona ^Potser jo 

no soc de quant tens al món 

lo primer? ^Potser no son 

mes que un somni, una il'lusió, 

les delicies suspirades, 

les esperances hermoses, 

les protestes ardoroses, 

les prometenses sagrades? 

(íQuè valen, què signifiquen 

la glòria i la llibertat, 

quan a qui l'amor han dat 

los homes no ho sacrifiquen? 

Escolta: tenint a Déu (Amb desespero.) 

per testimoni, vas dar-me 

lo cor, i ara vols robar-me 

lo que's méu, solament méu, 

i ets perjur, i ets homicida, 

i ets un mal cor si te'n vas, 

perquè a les mans posaràs 

del butxí la meva vida, 



- 85 - 



JoANiC Prou, Guidofta, per Déu, prou, 
que al cap la sang se m'apila 
i no haig de ser de la vila 
la deshonra Trenqui'l jou 
de ma desgracia la sort 

0 la destral del butxí, 

sempre, sempre duré aquí (Al con) 

lo teu carinyós recort. 

Adéul 

(A Vademà que fa Joanic d* anar-se' n, Guidona intenta 

privar-le*n, cubrint lo pas de la porta.) 
(iuiDONA Ahl |No, no; enreral 

Joanic Mira'l què fas. (Frisós.) 
GuiDONA Per guanyar 

la porta, tens de passar 

per sobre '1 méu còs. 
Joanic M'espera 

l'honor del nom que vaig dar-te. 
GuiDONA jTon fill des de mes entranyes 

t'ho prohibeixi 
Joanic (Moment de vacilació.) Ah!... jM'enganyes, 

aparta, per Déu, aparta! 
GuiDONA Jamai! (Resolució ferma.) 

Joanic Doncs, obri'm camí 

lo finestral, i a reveure. 
GuiDONA Ahl (Crit de desesperació.) 

(Joanic se dirigeix al finestral de la part esquerra, més a 
l'abocar-s'hi se fa enrera sorprès de la generació que 
veu al carrer, a la qual se sent cridar confosament.) 
Joanic dQuè veig? ^Còm poder creure 

ara aquí dintre un motí? 

1 contra mon pare irats 
balandrejen rugallosos, 
com si fossin cans rabiosos 
per mà d' algú fuetejats. 

GuiDONA íQuí sab, bon Déu, si mon pare (Apart.) 

haurà lograt son intenti 
Joanic jViva Déu que aquesta gent 

mereix una forca! Ara 

quan l' enemic més i més 

ens estreny... |Si algún traidól... 

Pare! pare! (Cridant a la porta de la dreta.) 



- 86 - 



ESCENA IX 



JÓANIC, GUIDONA / BlANCAS 



(Lo darrer surt de la dreta acabant-se de vestir la gra- 
malla consular. Se sent créixer la veu del tumult,) 

Blancas iQuè és això? 

JOANic Algún ardit del francès. 
Blancas il tú aquí, quan al teu lloc 

un altre espera?... (Contrariat.) 
(A la porta del fondo.) Al fi arriben. 
£No's dirà, si d^eixi et priven, 
per art meva? (Amb sentiment.) 

Dintre poc 
seré allà, valdament sia 
l'infern qui surti a aturar-me. 
A saber que has d'enganyar-me, 
jo mateix hi pujaria. 
(Guidona, que durant aquesta escena va mirant pel fines- 
tral i la porta del fondo, ansiosa per V arribada dels que 
endevina venen a impedir lo regrés del seu espòs al 
camp enemic, baixa del fondo precedint al personatges 
què entren en escena, exceptuat Ramon, que surt de la 
porta de la dreta atret per la cridòria del tumult.) 



Guidona 
Blancas 

JOANIC 



Blancas 



ESCENA X 

Guidona, BlAxVcas, Joanic, Ramón, Guillem, 
Descatllar, Home 1, Home 2 i gent del poble 

(Blancas se situa al centre de r escena, quedant a la part 
dreta Joanic i Ramón. Guidona, Guillem i Descatllar, 
formen grupo a V esquerra, i la gent del poble, amb 
VHome 1 i l'Home 2, un xic avançats, completen lo 
quadre cubrint el fondo.) 
Poble jVisca el Rei! 
Poble | Mori el francès! 

Home 1 Senyor, per ton bé venim. 
Blancas ^Potsé un nou perill tenim? 

iVós amb ells? Tú? Per demés 

(A Descatllar i a Guillem.) 
son tals afanys. cQuè volèu? (Al poble,) 



- 87 - 



Home 2 
Blancas 



Gmillem 

GUIDONA 

Home 1 



Descat. Salvar-vos al fill 
Blancas (Amb força) Encara 

sé a lo que obliga'l ser pare. 
D'aquí no ha d'eixir. 

íSabèu 

qui sou i qui soc? 

(Enèrgicament, encarant-se amb lo poble,) 
(Apart a l'Home 1.) Avant. 
Animeu-los. (A Guillem.) Senyor, dona'ns 
la teva ajuda. 

Perdona'ns. 

(Avançant amb respecte,) 
V acció^ però quan se fan 
armes de guerra l'ardit 
i el crim, lo demés s'oblida; 
salva, doncs, del fill la vida, 

0 nosaltres... 

(Al sentir Blancas r intenció que tenen de sobreposar-se 
a la seva autoritat, agafa del braç a PHome 1 sacudint- 
li amb força, exigint-li la confirmació de lo que anava 
a indicar, més treu-se' l tot seguit de devant, d'una re- 
volada, per encarar-se amb Descatllar.) 
Blancas dQuè, què heu dit? 

iVoldrèu imposar-vos? 

Sí, 

si hem de rebujà'l servei. 
Lo poble ho vol, 

|No la Ueil 
iNo l'honor! 

(Guidona, plena d' ansietat per l'acabament de la con- 
jura, incita seguidament a Guillem i Descatllar a que 
animin al poble a no abandonar lo propòsit de salvar 
a Joanic, Aquest i Ramón, permaneixen apartats a la 
dreta, posseits d' indignació i seguint amb l'esperit a 
son pare, lo qual, tornant per la dignitat del càrreg de 
que està investit, fereix irònicament al poble i amb la 
persuasiva eloqüència que'l patri amor li inspira, aca- 
ba per convence'l en pro de sos designes i en fer-lo es- 
clafir en arrebatadores exclamacions d' entusiasme,) 

Guillem (A Blancas) Vulgas cedi, 

1 a mals pitjors donar lloc 
evita. 

Un altre ho farà. 
To li sabré destorbà. 
No al poble. 

iLo Cònsol soci 



Home 1 

Descat. 
Blancas 



Descat. 
Blancas 
Home 2 
Blaíïcas 



- 88 - 



Descat. Podèu deixar-ho de ser. 
Blancas Còm? 
Dhscat. Deposat. 
Blancas £l per qui? 

Home 2 La gent que vos va elegi 

a un altre també'n pot fer. 
(La gent del poble haurà anat des del començ de V esce- 
na, extenent-se poc a poc fins al primer bastidor de V es- 
querra, però cubrini per això la porta del fondo i dei- 
xant sempre en primer terme a Guillem, Descaillar 
i Guidona.) 
Blancas |Déu del Cel! I això la llenga 

d'un perpinyanès proposa! 

Al Cònsol no se'l deposa 

sens que a la vila s'ofenga. 

Nombrat tal, soc jo tot sol 

qui les lleis guarda i ordena» 

i sé ben bé quina pena 

mereix qui trencar ies vol. 

Més ningú ho té de lograr 

mentres ]o aquest tratje duga; 

(La gramalla.) 

iprimer un llamp se m'enduga 

que deixar-lo trepitjari 

Si sempre de llibertats 

bandera ha estat la gramalla, 

no ha de servir de mortalla 

per traidors, i per cobarts, 

o abans esquinsant-la, encara 

jo la'n treuré de perill. 
Guillem Però, ii ton fill? 
Blancas jNo tinc fill! 

Descat. dQuin pare ho diu? 
Blancas iNo soc pare! 

jSoc la pàtria avergonyida; (Al poble.) 

soc la veu dels vostres avis 

que ofesos d' aquests agravis 

reneguen d'haveus dat vida! 

Soc la rialla precursora 

del sarcasme de l'historia; 

soc r arcàngel de la glòria 

que, a l'abandonar-vos, plora... 
Poble No, no. (Entusiasmant-se.) 
Blancas jSoc lo crit darrer 

que espirant Perpinyà llança! 
Poble | Visca Blancas! 



- 89 



Poble iMori França! 

(Aprofitant V entusiasme del poble, Blancas obra una 
porta secreta de la part dreta i fa fugir a Joanic. Guí- 
dona s'arranca dels braços de son pare, que vol detenir- 
la, per a corre darrera de son marit; més, a l'arribar 
a la porta, havent aquest desaparescut Ja, trova's amb 
Ramon que, impassible i plegat de braços, li impideix 
el pas.) 

Blancas Fuig! 

(A Joanic, obrint la porta secreta.) 
GuiDONA Deixeu-me! (A Guillem.) 

Guillem íQuè vols fer? 

(A sa filla que li fuig dels braços.) 
ÍOANic jAdèu tothom! (Dins.) 
GüIDONA Ah! 

(Guidona, al sentir V adéu del seu marit en lo mateix 
moment de topar-se amb la freda mirada de Ramon, 
cau desmaida en braços de son pare que la va seguint 
des de la part esquerra a la dreta de V escena. Blancas 
dona uns passos fins al peu de la taula, des de on se 
gira al poble per a indicar-li que's retiri, després de 
cerciorar-se amb la mirada de que en Joanic ha sortit.) 

Blancas (Al poble.) Marxèu. 
Aparteu-la d'aquí, 

(A Guillem i Ramon, indicant que s'emportin a Guido- 
na, lo qual verifiquen per la poita de la dreta.) 



ESCENA XI 



Blaiïcas /Descatllar, al fondo 



Blancas Ara, 

(Deixant-se caure en un assiento.) 
ara si que puc ser pare. 
Ara si, fill méu, fill méu. 

(Expansió complerta.) 
|I pensar que perquè tenen 
tan pobre, tan xic lo cor, 
que no hi cap més que un amor 
baixar-me ran seu pretenen! 
£Mal pare, jo? ,iío crudel 
i mal cor? jSi entrar podien (Alçant-se.) 
aquí dintre, prou sabrien 
si hi tinc foc 0 si hi tinc gel! 



-90- 

Més, si ara no, ja després 

que '1 perill hagi passat 

veuràn clar qui'ls ha salvat 

de sofrí *1 jou del francès. 

Los homes recordaràn 

que si'l Rei abandonava 

la vila, ]o la salvava 

per ells un fill méu donant. 

Les mares potser, amb pó, 

als seus abraçant encara, 

recordin al pobre pare 

dient pel fill una oració... 
(Blancas ha anat avançant a poc a poc cap al centre de 
V escena, i Descatllar baixant del fondo, de manera 
que en aquest moment se trova un pas enrera al costat 
del Cònsol,) 

Descat. il sinó? (Carregant la frase.) 

Blancas £Si no? A ses veus, (Amb força.) 

Perxò no haig d'abatre el front. 

jDéu, sent Déu, per salvà'l món, 

va dà un fill ais faritzeus. 



FÍ D£ L^ACTE TERCER 



ACTE QUART 



Plataforma de la muralla de Perpinyà, tancada 
exteriorment per una línea de marlets, amb un cos 
avançat en lo primer bastidor de la dreta, un poc 
més elevaty i amb tres graons per pujar-s'hi, Més cap 
al fondo j també a la dreta, encara que un xic més 
al centre de V escena, per veure's la muralla en lleu- 
gera inclinació diagonal, la meitat superior de la 
torre d un dels portals de la vila, amb passadíç de 
volta en lo terraplè i lladronera, visible sols per la 
volada que treu en fora. Lo fondo clos per la conti- 
nuació del mur que entra dins en lo darrer bastidor 
de V esquerra. En lo segón bastidor de la mateixa 
part d'escena, comença la rampa que figura baixar 
cap al fondo a V interior de la vila, aixecant-se en 
son arrancament un pilar de pedra sostenint, al cim 
duna barra de ferro unes graelles enceses, única 
claror que il·lumina V escena. 



ESCENA PRIMERA 
GüiDONA, Guillem, homes del poble i soldats 

(Güidona apareix sentada, abrigant-se amb un mantó, 
prop d'un foc que crema al peu de la rampa del mur. 
Guillem, dret al costat d'ella, apoíant-se a la paret i 
dos homes dormits en terra. Prop de la torre un centi- 



- 92 - 



nella, i altre al fondo que, de tant en tant, desapareix 
de la vista de V espectador, figurant passejar-se. Al ple- 
gar-se el teló pujen del fondo: Blancas, un altre Còn- 
sol i Descatllar, seguits d'una ronda, desapareixent 
per la dreta fent desensopir sobresaltada a Guidona a 
son trepig.) 
GuiD. AhI 

GuiLL. iFilla meval 

GuiD. Per demés m'esforço 

en calmar T ansietat que m'atormenta. 

GüiLL. |Com si a la sort de tots fós cap alivi ^ 
passar la nit aquíl 

GuiD. il heu pogut creure 

que dintre de casa, entre parets reclosa, 
fóra menos crudel la meva pena? 
Aquí de l'aire de la nit los besos , 
templen mos polsos, condormint la febre 
que, com un poltro desbocat batent lo, 
mes forces gasta i ma raó subleva. 

GüiLL. £l és això sol lo que a està aquí t'obliga? 

GuiD. Pare! lA què fer-me la pregunta aquesta 
si ho sabèu ja? Aquí soc més a vora 
d'allà on pensant amb mí, mon espòs vetlla. 

GuiLL. iPer res més, filla meva! 

GuiD. (Alçant-se.) A la esperança, 

cansada d'esperar, m'^avanso a rebre ; 
més, ail no torna, i d'aquest mur la gruixa 
mon pas atura separat-me d'ella, 
i encara un altre mur més insensible 
que aquest de fredes i endurides pedres, 
d'inhumans cors forjats d'un troç de ferro 
que sols l'infern de l'odi els acalenta. 

(Contemplant lo foc amb que s'escalfen.) 
jPobreta flama de Tamor que en l'ara 
de mon cor per sos ulls fores encesa, 
espurna d' or i llum d'un sol que a pondre's 
baixa corrent £tú què ets?... la vida meva: 
neixes i brilles, joguinosa t'alces, 
lo vent t'arrastra, la foscor t'ofega, 
i en bòlveta de cendra convertida 
voles i fujes per a mai més reveure'tl 

GuiLL. Guidonal 

GuiD. iNo així tú, horrorosa pira 

per llamp de l'odi en hora mala encesa; 
tó neixes i t' extens, t'alces, t'aixamples. 
l'aire enmatzines i la sang recremes. 



- 93 - 



tornes los homes llucifers i tornes 
un infern pavorós tota la terra. 
GüiLL. Guidona! 

GuiD. dQüè me'n dirèu? La nit acaba 

i cap resposta havem lograt merèixer.,. 

GuiLL. iQui sab! Es lo rescat de tanta vàlua 
que bé pot amansir-s'hi la feresa 
dels butxins d'en Joanic. Quan no responen 
duptosos estar àn. 

GuiD. iVós podèu creure 

apte a en Ramón per enternir a en Lude? 

GüiLL. Injusta prevenció ton dubte 'm sembla. 

GuiD. iValdrà per ell de son germà la vida 
menos del que jo valc? Passió funesta 
la seva, que del cel potser provoca 
lo llamp castigador; més {per què'l llença 
al cap de l' ignocent i no al culpable? l 
{Serà que l'injusticia de la terra 
puga lograr, amb mà atrevida i forta, 
torce a son pler les inflamades vergas, 
o bé'l cel amb ma trista desventura 
salvar-nos vol de més terribles penés? 
No, no; això no és possible. Caiga en Lude, 
caiga r altre també, dragui la terra 
lo crim, l'odi, l'afronta i la venjança, 
o vinga un nou diluvi demunt d'ella. 

(Sona remor dins. Guillem puja al fondo per veure lo 
que'l motiva, i en torna a baixar iot seguit per calmar 
a Guidona.) 

Més això ;què serà? Veus i petjades 
de gent que corre .. anem-hi, doncs. 

GuiLL. (Baixant del fondo.) Detente. 

GuiD. £Podèu dir-me lo que és? 

GuiLL. Un home porten 

que pel mur ha saltat; cap aquí venen. 

GuiD. Oh, Déu, £què li voldràn? 

GüiLL. Saber i fóra 

les noves que ha portat. 

GüiD. ío rhe de veure. 

(Puja al foro i retrocedint tot seguit.) 
Ah! íQuè miro? .. Aparteus, si'm coneixia 
potser callés lo que ara dir intenta. 

(Los dos homes que jeien prop del foc s'han aixecat i 
s'uneixen als que baixen del fondo acompanyant a 
Romà. Guidona i Guillem se fan a un cantó per no 
ser vistos.) 



- 94 - 



ESCENA II 

Dits, Romà, Home 1, Home 2 / gent del poble 

Home 1 Aquí, vora del foc. 

Home 2 Doncs, fem rodona. 

Home 1 ^Tornes del camp? 

Romà Vinc del castell. 

Home 2 (Tenint-ho en dubte,) ^Pot creure^s? 

Home 1 iTú del castell? 

Romà No fa molts pare-nostres 

que he enviat cap al cel un centinella. 

Home 2 Aquest tindrem de menos a combatre. 

HomeI Deixem-lo parlà a n'ell. 

(Tots formen rotllo al voltant de Romà, Guidona i son 
pare s'acosten també a sentir la relació d'aquest, si- 
tuant-se a la espatlla dels demés oients, amagant ser 
coneguts per temor de que Romà no deixi de contar les 
noves que porta. 

Romà Cap al tard era 

d'ahi, que uns frares al castell pujaren 
al fill d'en Blancas, que hi és près, a veure'l, 
i jo, que per salvar-lo donaria 
tota la sang que corre per mes venes, 
un hàbit los demano, i revestint-me'l, 
a intentar corro una atrevida empresa. 
Sol entre murs i reixes suspirava 
lo fill del nostre Cònsol; quan ens veia, 
creient pròxim son fi, obriens los braços, 
i en ells estret, li vaig dir jo a l' orella: 
—La vida us porto; tot seguit que's puga, 
cambiarem de roba - i així ho feie'm, 
però fent-me jurar que per sis hores 
guardaria en secret T estratagema, 
i pretextant baixar aquí a la vila 
pels sagraments, un frare i ell pogueren 
salvà'l pont del castell, i jo'm quedava 
joiós de dar ma vida per la seva. 

GuiD. lAi de mí! 

GüiLL. Calla! 

Home 1 Gran renom i glòria 

d'avui has de gosar. 

Homè2 D'aquesta empresa 

tos fills se'n honraràn. 



- 95 - 



Home 1 Fins potsé un dia 

Comtes i Reis te^n sentiràn enveja. 

Home 2 Segueix, segueix. 

Romà Cregut de que la vida 

havia a T últim arribat a terme, 
caic de genolls aixís que partits foren, 
mon cor sos bulls a poc a poc sossega 
i entre aquells que aquí al món m'anyoraríen 
i la pàtria partint lo temps que^m queda, 
van fugint hores, sens saber jo quantes; 
la idea de la mort per punts va fent-se*m 
menos terrible, quan tot d* una, escolto 
rodar la clau, obres la porta i entra 
lo fill del Cònsol, que a mudar m'obliga 
lo tratje novament. 

GüiD. AhI 

GuiLL. Filla meva, 

coratge. 

Romà — "dQuè havèu fet? - jo li pregunto. 

— Veurer als meus volia,— ell me contesta — 

lograt és mon desig, ara que vin^an 

per mí quan vulgan, que*l morir no'm reca.— 

jQuina ràbia m'ha entrat això al sentir-li! 

Jo que burlat a l'enemic ^'a'm creia, 

lliure a ma pàtria i a mos fills joiosos 

de la glòria que 'Is dava amb la sang meva! 

iQuan he sortit de la presó, m'entraren 

intents d'apunyalar quants soldats veia! 

Home 1 il de la sort del près, no has sentit dir ne 
res a ningú? 

Home 2 ^De lo que has vist, pot treure's 

algúQ indici? 

GuiLL. (A Güidona.) Anem. 

GuiD. (Resistint'Se a moure's.) No pas encara. 

Romà Coste ei que coste, entrar aquí pretenen. 
Si la resposta que fa poc en Blancas 
ha enviat al castell no'ls és accepta, 
igual que la de n'Oms, del fill del Cònsol 
veurem sagnanta rodolar la testa. 

HomeI Cobarts! 

Home 2 jlra de Déul 

Home 1 Lo Cònsol. 



- 96 - 



ESCENA III 



Los mateixos, Blancas, Descatllar, soldats 
i un Cònsol 

(Blancas surt per ta dreta, com Descatllar, lo Cònsol i 
els soldats que fan la ronda, a temps de sentir los qua- 
tre darrers versos de Romà. Comença a clarejar i 
s'apciga el foc de les graelles.) 
Blanc. (Per lo que sent dir a Romà.) Fer-ho 

podràn aixís com dius, més, a fè meva 
que aquí no entraràn mai, si per guanyar-nos 
r espasa del butxí solsament tenen. 
(Blancas s' acosta a parlar al centinella del mar.) 
Romà Qui'l venci no ha nascut. 
Home 1 Es com lo roure, 

lo llamp lo pot partir, més rél doblega. 
GüiD. Tú'm perteneixes. (Apart a Romà,) 

Romà (Resoltament.) iQtxè volèu, senyora? 
GuiD. Dugués paraules t* he de dir, espera't. 
Blanc. íQuè heu vist? (Al centinella,) 

Cenïl No res. 

Blanc. Déu méu, la llum de Pauba 

i encara no ha tornat! Espera, espera. 

(Des del mur a Romà que va a retirar-se.) 
^També tú en aquest lloc? 
(A Guidona, adonant-se d'ella al baixar del mur,) 
GuiD, No tinc d'anar-me*n 

que, viu o mort, un altre cop no*l veja. 
Blanc. íHrs vist a mon fill gran? (Apart a Romà.) 
Romà Dret a la porta 

del de Lude, esperant que'l volgués rebre. 
Blanc. ,íTens més a dir del que contar acabes? 
Romà Ni una paraula sols. * 
'Blanc. (Dant-li una bossa.) Doncs... 
Romà (Rebutjant-la.) No, no. 

Blajíïc. (Manant-li.) Pren ia! 



lo cor m'està dient que's la darrera. 
Guill. Rendir la plaça també aquest desitja... 
juntar a ses raons dec jo les meves. 

(Blancas, Descatllar, lo Cònsol, i els soldats de la ronda 



Deso 



Anem seguint. 
(Apart.) S 



t. (Als de la ronda,) 

Sí, sí ; que aquesta ronda 



97 - 



desapaieixen pel fondo. Guillem los segueix tot d'una, 
i els demés personatges van retirant-se poc a poc per 
distints punts, quedant sols en escena Guidona, Romà 
i els dos centinelles.) 



ESCENA IV 



GuiDONÀ / Romà 



Romà 
GuiD. 



Ma vida és vostra. íQuè volèu? 



Venjar-me, 



si al capdevall té de morir. S'intenta... 

(Vacílant.) 

no... Per desgracia tinc prop méu un home 
que'm mira cobdiciós. Passións funestes 
al món sempre s'han vist... Salval podria, 
i veurèu com al fi matar-lo deisa. (Amb ira.) 

Romà Senyora... (Recelós.) 

GuiD. No, no serà el Cònsol. (Ràpit.) 

Romà Gràcies, 

GüiD. Traidor és com un Judas, mes. . 

Romà Maneu-me, 
que siM servei no m'ha de dur deshonra 
allà on diguèu he de posar jo l'eina. 

GuiD. De mí no us allunyèu ; si acàs arriba 

l'instant fatal, sense turbaus, mireu-me, 
i a qui us senyali... que és traidor vos juro, 
qui jo us senyali que al moment finesca, 
i si us manca coratge, el que faríeu 
pensèu a qui l'esposa us vnlgués pendre. 

Romà Morirà quan vulguèu. 

GuiD. No heu d'allunyar-vos. 

Romà Lo vostra ombra seré. (Retira's,) 
GuiD. Amb r afany que m'entra, 

començo ja a tastar la dolsó amarga 
dels odis que los homes saborejen. 



Joan BlancRS — 7 



- 98 



ESCENA V 

GüiDONA, Descatllar / ul fotido Blanoas 

(Descaülar s' adelanta a Blancas, que baixa pel fondo 
tot capficat i sens adonar-se de ningú, i després de 
parlar molt ràpidament a Guidona, desapareix per 
r esquerra.) 

Desc. La ronda s'ha acabat. Al Cònsol Blancas 
la vostre pare i 1*0 en llarga conversa 
hem provat d^enternir; ara, a vós toca 
tentar r últim esforç. 

GuiD. Amb ell deixeu-me. 



ESCENA VI 
Blancas / Guidona 



Blanc. Horrible incertitut, hora de segles 
durant la qual, com estimbada pedra 
que mai arriba al capdevall d'on roda, 
mon pobre cor en troços mil se'm trenca. 
Vull encara aturar a l'esperança 
i'm sento caure'ls pocs cabells que'm queden 
sentir no més que a la raó'm proposo, 
i fins la conciencia'm desvarieja. 
Veu de l'infern que aixordadora t'alçes, 
valdament callis, en ma sang ofega't, 
que no soc, no, lo matador indigne, 
no soc lo pare que a son fill entrega ; 
sinó'l pastor a qui fera llepada 
de dintre '1 clòs* un pobre anyell li arrenca, 
i salvar-lo no pot, perquè al socorre'l 
a degollà entrarian-li en la pleta. 
ll encara a udols me criden parricida! 
lUdolèu, viva Déu, que no heu de vence'm! 
Caiga'l foc dins la vila a xafagades 
i desplomin sos murs pedra per pedra, 
délmens la fam, los corbs a niar vingueu 
pels carrers on los morts insepults queden; 



- 99 - 



Ini que ho mani lo Rei i amb una barra 
de ferro roent als ulls se m' exijesca, 
la vila no he de dari (Prengan ma vida! 
|Fer-me viure esclau, en và ho intenten! 

GuiD. Sí, sí; i demà, agraits del sacrifici, 
vingaU poble, lo rei i la noblesa 
a exalsar a V hèroe iqui com ell? en bronzos 
escrita llegiràn la glòria seva. (Ironia.) 

Blanc. iPer Déu, per Déu, Guidonal 

GuiD. Un home i fóra 

capaç d'això hi hagué: Guzmàn se deia 
i el fill deixà matar, ans que Tarifa 
rendida a l'enemic tingués que veure; 
més la glòria d'aquell no és comparable 
a la d'en Blancas, no; aquí la proesa 
supera a la d'aquell, que'l Rei disposa 
rendir la plaça i per això's defensa. 
£Que si és orgull, dièu? [Na, que és civisme! 

(Ironia.) 

Poseu-vos la mà al pit, baixèu la testa 

esperits apocats, d'aquesta glòria 

lo sol no's pot mirar,. e perquè fins cega. 

(Ironia.) 

Blanc. {Desfoga ton dolor, desventurada! 

GuiD. iQue no us convenceré! 

Blanc. iDéu no ho permeta! 

Que a l'home a qui has retret esclau tenia 
la íè d'un jurament, és cosa certa; 
però si a mí lo Rei ja no m'obliga, 
deber més gran donar lo fill m'ordena. 

GuiD. iLa pàtria, sí! (Ironia.) 

Blanc. No, no... 

GuiD. iL' honor tal volta! 

Blajíc. (Tú mateixa, Guidona, tú mateixa 
que plorant pel marit desesperada 
com estàs fent, vas clarament dient-me 
que, si salvo a mon fill, demà cent viudes 
i cent mares en llàgrimes desfetes, 
sos esposos i fills a demanar-me 
vindràn, com avui tú!... 

GuiD. Horror! 

Blanc. No'mtenta 
la glòria de Guzmàn ; no cerco títols 
a l'apreci del Rei , sobra'm noblesa 
amb ser fill d' aquest poble que viu lliure 
i jous no aguanta, ni comprèn vilteses. 



- 100 - 



GuiD. 

Blanc, 

GuiD. 

Blanc. 

GuiD. 



Blanc 
GuiD. 
Blanc. 
GulD. 



Blanc. 
GuiD. 



Blanc. 



i entengas que'l que tú com un crim mires 
un pare no hi haurà que tal ho crega, 
que al fi si Cònsol soc, per defensar-lo 
i no per vendre^, volgué el poble fer-me'n, 
I, doncs, que pague lo rescat lo poble 
per qui près està ell. 

Detén la llenga. 

Feu-me iusticia. 

I No sabs tú'l que'm costa 

fer-me'n a mí! 

}o sé sols que clareja, 
i al disipar-se les darreres ombres 
del mantó de la nit, tinc por de veure 
llevars al sol d* un mar de sang. 

Guidonal 

iPotser no ho heu pensat?... 

Mon cor trocejes. 
Com ahir fou. ja veig al camp clavada 
d'una llança enetoiga l' altra verga 
i al cim un cap, del blau del cel sortint-se, 
los cabells erissats, la boca oberta 
com si cridar volgués, als ulls glassades 
de son dolor les llàgrimes darreres 
i, entorn, un vol de corbs, i abaix, lladrant-los, 
los cans porucs amb les orelles dretes. 
Vés seguint, vés seguint. 

1 aquella boca 
que a mi'm besava i an a vós somreia, 
i aquells cabells que vós acariciareu 
i el vent un jorn los barrejà amb mes trenes, 
i la mirada d'aquells ulls, ja fixa, 
que jugava amb les vostres i les meves ; 
de nit i dia, en la claró i la fosca, 
en somnis i desperts, amb insistència 
seguint-nos aniràn tota la vida, 
parlant record d'una terrible deixa: 
ja mí per ensenyar-me d'avorrir-vos, 
a vós per maleíus sens jorn de treva! 
jOh, sí; jo soc un monstre abominable 
inspirat per l'infernl iUn troç de pedra 
tinc aquí dins, per cor! iMa pobre mare 
degué escanyar-me en lo moment de néixer! 
I Vés, corra, encara és temps, obra les portes 
de la vila a mon fill i a l'host francesa 
que, honres i vides trepitjant salvatge, 
senyora se'n farà; més si mai veies 



^ 101 - 



mon fill, avergonyint-se de ser pare, 
amaga'l nom que abans son orgull era, 
si amb mí al topar-se '1 veus girar de sopte, 
si aquest amor que amb tú V uneix ofega, 
i a missa de prop seu tothom s'aparta, 
i menja sol, i al llit desvarieja; 
no li preguntes de sos dols la causa, 
perquè a partir d'avui, sobre la terra 
son martiri més gran serà la vida 
i tú i jo los tirants que li condèmnenl 

GuiD. £l a mon amor indiferent viuria? 

Blanc. Si és que o sos dies no posava terme. 

GüiD. Crudel seria. 

Blanc. Encara més nosaltres 

marcant-lo de la pàtria amb T anatema, 
del qual ell per salvar-nos-en, Guidona, 
cent cops la vida deixaríens pendre. 

GuiD. I Vostre fill és! (Amb ironia.) 

Blanc. Sí, sí. 

GuiD. (Amb despreci,) jNo ho dubto, ho sentol 

Blanc. Injusta 't fa el dolor. En taceguera 
veure no sabs que si com tú no ploro, 
és perquè U foc d'aquí mos ulls asseca. 
|Tó que estimes d'ahi, et creus estimar-lo, 
infeliç, més que jo que l'he vist nèixeri 
Ah! Si vejessis les terribles lluites 
que fa dos dies lo méu cor trocejen, 
i l'aire dels suspirs que atura'l llabi 
per mos pulmons com l'huracà desfer-se, 
de mi't compadiries com del nàufreg 
a qui engega la mar demunt l'arena, 
mentre engoleix la nau on ell tenia 
los sers que ha estimat més aqui a la terra. 

(La profunda amargura que en Blancas deixa sentir en 
cada frase que dirigeix a sa nora, fan que aquesta 
vagi conmoguent-se i acostant-se-li fins a l'extrem 
d'apoiar-se-li lleugerament a r espatlla.) 

Si, sí, ma filla; és tan pesanta i dura 
la grapa que d'aquí lo cor m'arrenca, 

(Del pit.) 

que amb ell sento seguir-hi les entranyes 
i amb les entranyes los pocs jorns que'm que- 
di pensar has pogut que fós jo'l pare [den. 
capaç de veure rodolar la testa 
del fill, sense sufrir? 
(Molt sentiment.) jDéu en los homes 



- 102 - 



al dar-los fills un nou amor desperta, 
potsé'l més gran de tots los de la vida, 
lo més dolç que sentim i lo més tendre... 
i no ha volgut a mí desheredar-me» 
que lo cor m'ompla i per los ulls me vessa! 
(Blancas s'aixuga una llàgrima que furtivament li esca- 
pa, lo qual arrenca a Guidona una exclamació d'espe- 
rança per caure de nou i tot seguit en lo major abati- 
ment, al veure a son sogre recobrar-la per un moment 
adormida energia de caràcter, amb que sosté sempre 
l'imperi de la raó per sobreU personal interès del sen- 
timent.) 

GuiD. AhI iQnè miro? [Senyor, senyor, inspira'm 

i triomfi al fi l'amorl 
Blanc. Ton goig refrena, 

Ja no ploro. ^No veus? Ha estat un núvol... 
jDe nou la raó sobre mon cor impera! 
(Rumor dins. Deixen de fer-se en aquesta escena algunes 
anotacións, que en part excusa'l mateix diàleg, per no 
posar entrebancs als actors en l'interpretació de la ma- 
teixa, Ja que d'ells i fóra dependeix lo bon efecte que 
pugui produir.) 



ESCENA VII 

Blancas, Güidcna, Ramón, Guillem, Descatllar, 
Romà, Home 1, Home 2, gent del poble, soldats, 
ceníinelles, etz. 

(Tots los que entren en escena pujen per la rampa, acom- 
panyant a Ramón, exceptuat Descatllar que'l precedeix 
alguns passos. 

Blanc. |Déu del cel! £ Això què és? (Pels que venen.) 

Deso. Ton fill arriba. 

(Blancas estarà en primer terme, a la dreta, Ramón al 
centre de r escena, un poc més al fons. Guillem, Des- 
catllar i Guidona a l'esquerra, a partir del bastidor 
per l'ordre que venen nomenats. L'Home 1 i l'Home 2, 
amb los demés del poble, a poca distancia darrera 
de Ramón. Es dia clar.) 

Blanc. Parla, (A Ramón, després d'una xica pausa.) 

Ramón Aquesta és d'en Lude la contesta.' 

(Tirant als peus de son pare uns papers fets traços.^ 



-103 - 



GuiD Ah! 

Blanc. [Maledicció en ell! 

(Moviment d' indignació en el poble i de contrarietat en 
Descatllan Ramon permaneix fret i impassible. Romà 
se situa a la vista de Guidona.) 
Ramón — Si acàs les portes 

de la vila no obriu a la tercera 
vegada que Us clarins en lo camp sonin, 
al peu del mur caurà del près la testa. — 
Això en Lude m'ha dit, ni una paraula 
permetent-me respòndrer a les seves, 
(Blancas queda un moment sens dir paraula, dominat 
completament pel dolor, durant lo qual, i amb molta 
rapidesa, Guidona se dirigeix a Ramón, Descatllar al 
poble, i Guillem al Cònsol. Lo poble s'adelanta alguns 
passos, Ramón se situa tot seguit al peu de la escala 
del mur, i Guillem, Descatllar i Guidona rodejen al 
Cònsol; aquesta agenollant-se-li als peus.) 
GuiD. iSalva'l i teva soc! 

(Amb arranc i a mitja veu a Ramón.) 
Ramón Tú!... 

(Vacilant i apartant-se tot seguit.) 
Desc. (Adelantant-se.) Escolta, poble 

perpinyanès : lo Rei lliurat te deixa 
del jurament, fen-te senyor i àrbit 
de ton destino. 
Blanc. (Dominant-se.) \Dé\x del cel! íQuè intenten? 
(Toc de clarins dins. Guidona, Guillem i Descatllar rode- 
jen al Cònsol, Lo poble, adelanta un xic més.) 
GuiLL, iSalva a ton fill! 
GuiD. (Agenollada.) Pietat! 
Desc. Encara és hora. 

Blanc. iDéu méu, Déu méu! 

HoMÈ 1 Dos mots sols permeteu-me. 

Senyor, salva a ton fill. Ningú a la vila 
dubtarà mai del paternal afecte 
que'ns has portat; obra al francès les portes 
i morim tot matant a la barreja. 

Home 2 Si a la fi té de ser, com menos tardi 

més força tindrà'l braç per alçar l'eina, 
i val molt més morir d'una llançada, 
que en un recó acabar-nos de misèria. 

Desc. Anem-les a obrir, doncs. . 
I (Descatllar va per endur-se' n al poble. Ramón s'acosta a 

son pare fent-li un crit com preguntant-li lo que deu 



- 104 - 



fer, i aquest, desfent-se de Guidona i de Guillem, deté a 
tothom amb forta veu.) 
Ramón Pare! 
Blanc. Atureu-vos, 
Lluis de Descatllar, que al que deu fer-se 
sabré jo provebir. 
Dhsc. Del Rei he duta 

la paraula a la vila. 
Blanc. En sa defensa 

treièu la espasa, doncs; més sols los Cònsols 
lo dret de disposar aqui dins tenen, 
i he de manar que's posi a cada porta 
un butzí per guardar-la, amb ordre expressa 
de fer, amb qui s'hi acosti, son ofici, 
valdament duga al pit la banda aquesta, 
(Indicant la que serveix de distintiu a Descatllar amb 

forta entonació. Toc de clarins dins.) 
GüiLL. i La terrible senyal segona voltal 
Blanc. Ah! (Crit ofegat.) 

GuiD. P^rel (Amb desesperació.) 

Blanc. Do'm! (A Ramón, prenent-li' l punyal.) 

(Blancas, després d' arrencar de la cintura de son fill, 
que li és a la vora, lo punyal, se dirigeix resoltament 
al mur. Guillem intenta detenir-lo, encara que sens co- 
nèixer son verdader propòsit; més aquell amb forta veu 
se li imposa, com també als demés que son en escena, i 
puja amb segura planta V escala del terraplè avançat. 
Lo centinella més inmediat al prosceni s'ha retirat 
darrera la to/re ja bon xic abans de pujar lo Cònsol 
al mur.) 

Ramón iQuè volèu fer? 

Guill. Detente. 
Blanc. iDigne és de viure esclau qui miserable 

al jou de l^estranger lo coll doblega! 
(Aquets dos versos amb un peu al primer graó de la es- 
cala; los següents dalt del mur dirigint-se a V exterior.) 
I Ah del camp, escoltèu! Senyor, no 'm deixis. 

(Apart.) 

Si per veure triomfantes ses banderes 
demunt la vila, ens ha enviat la França 
un estol de butxins a fer-nos guerra; 
sapiguèu ja que per poder entrar-hi 
los murs saltar vos cal, perquè no hi nèixen 
ni traidors, ni cobarts. Lo fill matar-me 
havèu pensat en bàrbara revenja; 



- 105 ~ 



cuUiu, doncs, mon punyal... [Acaba, Lude, 
que en joan Blancas aquí al mur espera! 

(Blancas llença al camp lo punyal que ha prés a Ramon 
quedant-se abocat entre dos marlets com si una força 
d' atracció irresistible li cridés, pasont-li desapercebuts 
los aconteixements de la escena fins que Ramon lo treu 
de son ensimismament.) 

Tots Ah! (Crit d' horror.) 

GuiD. Pare! (Tirant-se en braços de Guillem.) 

(Toca lo tercer toc de clari. Lo poble corre al mur; més 
Descatllar, que és l'únic que per haver-se adelantai pot 
arribar-hi, se fa enrera horroritzat aturant als demés. 
Instantàneament Romà, portant la mà al punyal, 
s'acosta a Guidona indicant estar prompte a son ma- 
nament, més aquesta per tota resposta li pren l'arma i, 
sens que la puguin detenir, se la clava al cor, tombant 
cadàvre. Guillem cau de genolls a son costat.) 

Desc. El toc fatal. 

Poble (Avançant al mur.) Correm. 

Ramón {Triomfi 
l' infern! 

Desc. Horror! 

(Apartant-se del mur i aturant als demés que hi van.) 

Romà Senyora!... 

GuiD Do'm! [Ser teva 

vaig jurà un dia!... 

(El do'm prenent l' arma a Romà, després alçant la vista 
en alt com si parlés a l'ombra del qui acaben de matar. 
Tot molt ràpit.) 

Ramón (Avalançant-s'hi.) iQxxè vols fer? 

GuiD. Salvar-me 
de tú i seguir a n'ell. 

(Ferèixes i cau morta.) 
Tots Ah! 
GuiLL. iFilla meva! 

Ramón Pare!... iQuè estèu fent, mon pare! 

(Lo primer crit de pare, desesperadament, corrent cap a 
on és lo Cònsol; lo crit segon, amb menos veu i com 
cridant-li l'atenció a lo que està passant. Blancas, que 
no surt de son ensimismament fins a la segona vegada 
de ser cridat, sobreposant-se al dolor, respon amb 
forta energia per demostrar que la pèrdua de son fill 
en lloc d' atemorítzar-lo l'ha enardit encara més.) 

Blanc. Estava cercant, fill méu, 

la part del camp menos forta 



- 106 - 



que puga teni el francès, 
perquè aixís que'l sol decaiga 
de nou al combat tornèu. 
iGuarniu los caballs que'ns queden, 

(Als soldats.) 

poseus los més forts capells, 
cenyíus les mellors espases, 
i al camp com un llamp caièul 
I Mentre un home hi resisteixi, 
no deu repòs a Tacer, 
feriu fort en los francesos, 
fort i sens treva, fill méul (Al fili) 

|Per tu, per mí... pels que preguen 
per la pàtria dalt del cel!... 
I vós... ja heu vist la resposta 
que en Blancas envia al Rei. 
(A Descatllar, del qual s' adona en aquest moment, indi- 
cant-li amb amarga ironia que Ja pot anar-se' n,) 



FI BE LA TRAGÈDIA 



OBRES TEATRALS DE 



FRANCESC UBACIH (1 VINYETA 



^ Honra, Pàtria i Amor. Drama en 3 actes i en vers. 
Los Hereus. Drama en 3 actes i en vers. 
Marguerida de Prades. Drama històric, 4 actes, vers. 
Rialles i Ploralles. Comèdia en 3 actes ien vers. 
La Ma Freda. Comèdia en 3 actes i en vers. 
La Qua del Xueta. Comèdia en 2 actes i en vers. 
Joan Blancas. Tragèdia en 4 actes i en vers. 
Almódis. Tragèdia en 3 actes i en vers. 
Lo Pes de la Culpa. Drama en 4 actes i en vers, 
Mala Herba. Drama en 4 actes i en prosa. 
La última pena. Drama en 3 actes i en vers.